2,70Mb - Lo Rat Penat

l’Iglésia valentina, preparant, realisant i publicant numerosos llibres que són un
tesor per als fidels valencians, com el Missal Romà en Llengua Valenciana, o Els
Quatre Evangelis en Llengua Valenciana, rememorant aquella primera Bíblia que
fera Bonifaci Ferrer en el segle XV.
La seua llabor d’estudi dels clàssics valencians és immemsa i queda com el
seu millor llegat al poble valencià.
Entre tantes atres publicacions sobre els clàssics valencians, El Crit de la
Llengua és igualment un llibre fonamental en la bibliografia del pare Alminyana,
un treball que arreplega els testimonis dels autors que escriuen en llengua valenciana
i que aixina ho deixaren escrit a lo llarc dels segles.
Fa apenes tres mesos que la Diputació de Valéncia presentà la tercera edició
d’este llibre, organisant igualment i al seu voltat una exposició en el Saló de Reines
del Palau dels Scala, titulada El Crit de la Llengua Valenciana, que acaba de
clausurar-se després de tres mesos d’èxit de públic i per la que han passat milers
de valencians.
En esta mateixa tribuna des de la que els parle, en els Jocs Florals de fa
tres anys, monsenyor Manuel Ureña, actual arquebisbe de Saragossa, i que fon el
Mantenedor de l’acte, li fea, en la seua presència, públic homenage reconeixent i
valorant l’immensa llabor realisada a lo llarc de tota la seua vida.
Per això crec que en esta nit dels CXXIII Jocs Florals no n’hi ha millor
forma d’expressar el nostre recort i homenage a mossén Alminyana que finalisant
el meu parlament posant en els meus llavis les seues paraules, unes paraules que
el pare Alminyana escrigué fa vinticinc anys, no sols des del cor i des de l’ànima,
sino també des de l’enteniment i el trellat d’un dels erudits més grans que ha
tengut la llengua valenciana, llengua depresa en la seua infantea dels llavis de sa
mare i estudiada i investigada en la seua madurea des del profunt coneiximent
dels nostres clàssics, dels grans autors del Sigle d’Or de les lletres valencianes, i
més encara, perque estes paraules expressen no sols l’essència de lo que en esta nit
he intentat transmetre-los a tots vostés, sino perque expressen el sentir majoritari
del poble valencià.
I açò nos diu el pare Alminyana en El crit de la Llengua:
19