2,70Mb - Lo Rat Penat

I aixina a poc a poc, sense pensar-ho,
he anat gastant el temps, que m’ha sorprés,
deixant-me la veu buida de paraules
per a cantar-te filla el meu deler.
Ya és temps per a pagar un deubte el cor
d’amor fondo i sentit, més llunt d’un bes,
abans de que s’apague l’esperit,
motor d’un cos cansat que se fa vell.
* * *
No es just el que fins hui yo haja estat mut
negant-te cap poema que afalaga,
quan tu has segut collita del voler,
i cau per al descans del cor i l’ànima.
No es just, ho reconec, que mai fins hui
diguera lo que sent, i te cantara,
quan has segut tu l’aigua que ha calmat
la set del sentiment, brollant molt clara.
No es just que no escoltares mai la veu
del pare per a dir-te, el cor en flama,
l’amor que sent per tu des del breçol,
omplint-me d’ilusions la veu callada.
Yo sé que no me tens en conte això;
que mai m’has demanat una paraula,
pero es el meu sentir el qui no vol
deixar-me ací la teua fulla blanca.
Yo sé que no és precís dir-te l’amor
d’un cor que en la mirada se delata.
L’orgull de pare amant, callant la veu,
t’ho diu diariament en la mirada.
36