2,70Mb - Lo Rat Penat

Cos absent
Les tenebres podran cegar els meus ulls,
pero tindran la llum de la teua risa
marinera que anula els obriulls
i amargors com dolça i fèrtil brisa.
Podran rosegar la meua boca els corcons,
pero tindrà el teu alé, que revisa,
un darrere de l’atre, besos sense rubors,
fructífera fragància, pau sumisa.
¿Per a quàn l’aroma de carícies
dolçament sutils i fugaçes?
¿Per a quàn l’abraç perfumat
d’irisacions fràgils i audaces?
¡Món en el sentit transtornat,
patètic jardí de les delícies!
Boira passagera
51
Diafanidad de ausencia vespertina,
esperanza, esperanza del portento.
Diafanitat d’absència vespertina,
esperança, esperança del portent.
Gerardo Diego
Per l’alba vaig baixar a la plaja amarga.
Volia estar en tu: tu i yo, a soles.
No et vaig trobar. El rumor ronc de les ones
augurava una absència dura i llarga.