2,70Mb - Lo Rat Penat

– II –
Durant un temps creguí en imàgens nobles,
naixcudes de la màgica promesa
d’un món prenyat de pau, en el que els hòmens
vivien llunt del dol i la vilea.
Un món en el que tot era bonança;
un món encantador, d’estampa bella,
a on no existien llàgrimes brollades
del manantial humà de la tristea.
Durant un temps busquí el tesor fantàstic,
en frenesí, sense donar l’esquena;
mes pronte em doní conte que era inútil,
que acàs aquell tesor pres estiguera.
Tancat entre els barrots de l’incultura,
forçat a viure pres per la brutea,
penant eternament acàs les culpes
que un atre en el seu camp la sembra fera.
Durant un temps vaig viure entre les brumes
d’un irreal caliu que satisfea;
buscant en fort anhel el raig vivífic
que el punt final marcara sens espera.
Mes eixe temps de brumes de falsia
caigué baix la guadanya traïcionera
que talla el brot actiu de l’esperança,
que el cap d’un món millor, d’un sols colp sega.
Volguera haver segut mac que ilusiona,
canviant al seu antoix l’image espesa
de l’emboirat paisage, transformant-lo
en viva claritat que al cor alegra.
Volguera haver plasmat en llenç la màgia
d’un joc de mans aixi, que al fi obtinguera
l’image d’un nou món sense fisures,
a on un sol esplendent la pau duguera.
43