2,70Mb - Lo Rat Penat

Gojós espere, amor silent…
Quan el silenci inert inunda el món,
queda la teua veu, pròxima en la distància;
quan l’ànima emmudix el immunt plor,
queda el teu amor, eixemple de constància.
Gràcies per donar-me verp tan gojós,
carícia d’uns llavis sense jactància:
aflora la tendrea en un segon
tornant als sers la seua fragància.
Com el riu “que corre i passa i espera”
necessita, en els seus màrgens, amants
que murmuren paraules a l’oït,
Busque yo fer la meua nit més riallera
sentint les teues paraules anhelants
que canalisen una vida sense sentit.
Veles e vents han mos desigs complir faent
camins dubtosos per la mar
XLVI Ausias March
Retrobament
Parem el rellonge de les nostres vides.
Gogem de l’amor que nos abrasa:
una pluja de roses que traspassa
la pell, la carn, l’ànima ya sense brides.
Vullc cridar el teu nom: salvavides
que impelix l’esperança, que t’arrasa,
que inunda el cor, en fe, sense tasa:
món de caritat, faltat de ferides.
53