2,70Mb - Lo Rat Penat

Ho sintetisava molt be Feliu Pizcueta, el primer president de l’entitat quan
va apuntar que “Recordar el pasado para honrar el presente y para que sirva de ejemplo
en lo que está por venir, esa es nuestra misión”. I va afegir que “No queremos resucitar las
glorias del antiguo Reino de Valencia más que para tener el gozo de que no se olviden y se
pierdan, como la lengua, en la oscuridad del tiempo”.
I aixina fon com Lo Rat Penat va ser protagonista d’una Renaixença que va
comportar un autèntic revulsiu social i cultural en una societat letàrgica i timorata.
I aixina ha segut com ha conservat i fomentat tradicions tan valencianes com
ara els Milacres de Sant Vicent Ferrer, els Llibrets de Falla, les Creus de Maig, els
concursos de narrativa en valencià, i els balls i cançons populars a través del Grup
de Danses o del Cor Popular… a qui és just fer un homenage.
Per això, comprendran que, mentres em delectava en dies passats repassant
la copiosa bibliografia produïda sobre Lo Rat Penat, m’haja omplit d’orgull descobrir
que el meu besyayo, Salvador Prósper, tinent d’alcalde de l’Ajuntament
de Valéncia, fon un dels 120 prohoms valencians que van fundar tan insigne
institució, tot figurant en el número 33 de la llista incosa en el seu primer Llibre
d’Actes. Sí, ha segut per a mi un honor conéixer el meu lligam familiar en Lo
Rat Penat.
Indubtablement és necessari recordar les arrels històriques del poble valencià
i el seu passat comú que van forjar una identitat i una cultura pròpies que, ara com
ara, són les que han justificat dins el marc de la nostra Constitució vigent, el dret
a l’autonomia de la qual hui fruïm.
No podem oblidar la nostra història perque tota persona i tot poble necessita
arrels per a sentir-se segur i necessita detectar eixes arrels en si mateix. Per això
és necessari fomentar i avivar l’orgull de ser valencià, de viure i treballar en esta
terra, estretint els llaços d’unió de tots els valencians en independència de la seua
ideologia, dels seus plantejaments polítics i culturals, de la seua instrucció o de
la seua procedència, i conseguir lo que recentment s’ha nomenat la convivència
integrada.
I sempre sense oblidar allò que vam ser perque el present, i molt més el futur,
s’ordix sobre el tapís del passat. Tot poble necessita una història en la qual identificar-se
i de la qual sentir-se orgullós per a construir, en seguritat i confiança, el seu
22