2,70Mb - Lo Rat Penat

nostra condició de valencians. D’allò que hem segut, d’allò que som, i d’allò que
aspirem a ser. I per això és necessari que estigam units, superant la basta creença
d’estar en possessió de l’absoluta veritat.
Dia Antonio Machado:
¿Tu verdad? No, la verdad
Y ven conmigo a buscarla
La tuya guárdatela
Recordem la distància ideològica que separava a Teodor Llorente i a
Constantí Llombart i, no obstant això, la total coincidència entre els dos per a no
escatimar esforços ni sacrificis en el foment de l’us de la llengua valenciana.
Units, com va demanar-nos Casp en la “Balada confident” de la seua Gran
Sonata de la Pàtria.
“Yo…Tu / ¡No se per que no tots!
Cert… cru…
¡No se per que no tots!
Sigues i crits,
¡raïls als rebrots¡
¡No se per que no tots units!
I en esta Valéncia que enlluerna, de la qual tan orgullosos nos sentim, sou els
continuadors d’esta antiga i valiosa societat cultural i cívica que és Lo Rat Penat,
en l’encomiable tasca de conservar i d’engrandir moments importants de la nostra
història, de defendre la nostra cultura i de difondre tants valors que conformen
l’identitat d’este noble poble valencià.
Diuen que el que calla encerta i, encara que tart, vullc encertar alçant una
copa i brindant, com qui ho fa als postres pels seus comensals, per Valéncia tota,
–la teua Valéncia en flor–, per les seues tradicions, pels seus ideals, pels seus fascinants
Jocs Florals, pels seus llorejats poetes immortals, i per la seua Regina i la
seua Cort d’Amor.
He dit.
33
Vicente Garrido Mayol