2,70Mb - Lo Rat Penat

Es just i es llei de vida, pero a mi
el cor me martelleja en una pena;
que no pugues guardar la meua veu,
puix yo no t’he cantat mai un poema.
No vullc que quedes nua del meu vers;
un vers emocionat, que a la fi aplega,
deixant el sentiment al descobert
en este vers humil, que el cor t’ofrena.
Guarda estos fulls quan yo ya haja partit
camí d’una atra vida més serena,
que en ells podràs sentir eternament
la veu i el sentiment del meu poema.
* * *
Coloma al vent d´un somi d’ilusions.
Llavor d’una esperança compartida.
Preludi d´un destí cap a la vida,
per un camí de besos i cançons.
Entrares amagant-te pels racons
on guarda el cor la flor més escollida.
Voler en fonament, sense cap mida,
omplint de sentiment les emocions.
I hui, feta una dòna, mare ya,
renove en el meu vers tot el voler
que em vares despertar; glòria suprema.
Sens esperar que aplegue atre demà
t’expresse emocionat el meu deler,
cantant-te l’ilusió del meu poema.
39
Manuel Navarro i Navarro