Edición a careo dc Jordi Amat Fusté, Blanca Bravo y Ana Díw-Plaja ...

Dii LEIZUIIU; AMIGO 183
llibre de meiiiories són admirables. Remarco, sobretot, els capitols:
"L'arrel i la infantesa.- Ciutada de Barcelona.. L'assagista i
la seva soledat: El risc i ]'aventura d'eiisenyar" ... entre altres.
Heu escrit unes pagines on els veritables crítics de dema
hauran de pouar-hi. Admiro, tambk, la vostra cordialitat, absent
de segones intencions i d'aquell pecat capital caracteristic
de molts escriptors: I'enveja.
En el vostre llibre Les claus hi ha poemes d'una gran tendresa
i sensibilitat. Fer-nos emocionar seguint, podríem dir, el
giravolt d'unes claus és gracia i virtut d'un veritable poeta.
D'un liric que domina, com pocs, I'idioma. lmpressiona comprovar
que escriviu igualment bé la llengua castellana i la catalana.
És un do -perdoneu que usi aquest mot- envejable.
En els vostres poemes descriviu aspectes simples de la vida;
pero amb una profunditat plena de tendresa i de passió. La
senzillesa dels vostres temes i de les seves formes constitueixen,
per a mi, una gran originalitat. iMés substancial i esbalaidora
per a qui, com vós, els classics us s6n familiars.
Segueixo els vostres escrits de La Vanguardia. "Cartes, a
q ~ i ? A " molts ~ ~ ~ que fervorosament les Ilegeixen. ]o s6c un
constant lector d'elles. També ho s6c de les vostres Iúcides i encertades
critiques publicades a I'ABC, de Madrid. Endavant
sempre!
Ja sabeu que us considera i aprecia el vostre incondicional
amic.
LEAXDRE AMIGO
254. El titula de la recci6n de GDP en La Vanguardia Esponola era por
entonces "Cartas, ja quién?':