Lenka21Mag 2014/03/21 - Lenka21

MISCELÁNEA
comparte comenta
Casualitats
Piter Pi Piter 03/04/2014
Era un dia com qualsevol altra, bufava fort vent, així
que vaig anar directament a comprar el diari i em
vaig ficar al meu bar preferit a cal “Pa amb
tomàquet”
És un lloc que m’agrada per què en la decoració
preval la fusta clara. Trio una de les taules, demano
al cambrer i desplego el diari. Després d’estar una
estona capficat en la lectura dels articles, aixeco la
vista un moment i quasi davant meu, em trobo una
preciositat de dona.
Torno a llegir una mica el diari, però m’adono que la
dona m’ha desconcentrat. Aixeco novament la vista
i com si tingués un llapis, mentalment,vaig
dibuixant el contorn de la seva ben moderada cara
fins arribar al ulls. Justament en aquest moment em
mira i faig una baixada d’ulls. Ulls color mel. Em
torno a concentrar en els articles del diari una
estona i aixeco novament els ulls. Les ulleres li
queden molt bé, és molt maca. Se la veu amb
personalitat, moderna i vesteix amb gust. Em torna
a mirar, nova baixada d’ulls. Torno al diari.
Entro en este bar por qué me va de paso. Mi mundo
son las ventas y tengo un montón de papeles que
poner en orden. Pido al camarero y sin más me
dedico a lo mío. Después de resolver mentalmente
un barullo y algo fatigada de mente, levanto la vista
y me doy cuenta que delante mío, tengo a un figurín
de hombre. Pelo negro y algo brillante, bien
peinado…Me mira. Bajo inmediatamente la mirada
y continuo con los papeles. Preparo mi próxima
venta, escribo con rapidez y a la mitad del
documento hago un reseso mental. Levanto la
vista. Vuelvo a mirar al figurín. Guapo, tiene pinta
de intelectual. ¡Que pedazo de hombre! Las gafas le
bajan hasta la mitad de la nariz, todo él, es muy
interesante…Nos miramos. Bajamos los dos la
mirada. Ojos negros y brillantes. Termino el
documento, pago y me marcho.
Soc advocat, tinc un despatx on treballo matí i
tarde. el meu son els problemes i se’m dona bastant
bé, no em puc queixar. Les relacions humanes
sempre m’han agradat i les dificultats també. Si ho
juntes, de vegades et trobes en un mon
apassionant. Al final del dia, abans de sopar, tinc
costum de trobar-me amb la meva dona a un barterrassa,
per repassar el dia i desconnectar del
despatx i axí ho vaig fer. Faig un petó a la dona , em
miro la seva amiga i ens fem un somriure.
-Què us coneixeu?
-Si,no…
-No, si…
-Bé en què quedem?
A qui no li ha passat alguna cosa així, en la seva
vida?
39