BarretPicat-183

26
barret picat DESEMBRE 2010
viatges
La volta al món
amb forquilla i ganivet
Una de les motivacions principals
que et porten a fer un Erasmus (o
almenys a mi) és poder conèixer
una cultura diferent a la teva, a experimentar
costums que fins ara no
has fet. El que potser no t’esperes
és que no només descobreixes la
cultura del país que visites, sinó
també la dels nous amics que vas
fent en el camí.
Quan vaig arribar a Tampere a l’agost
i vaig dir que venia d’un poble molt
petit prop de Barcelona (per a què
es fessin una idea d’on venia) el
primer que em van demanar és que
els fes una “spanish omelette” (truita
de patates). Érem dos catalans al
mateix grup d’amics i ens vam posar
d’acord en fer, a més a més de la
truita, un bon pa amb tomàquet. No
sabíem que aquell dinar improvisat
es convertiria en una tradició.
Les següents setmanes vam tenir
dinars de molts llocs diferents: Sudafrica
(una espècie de puré de patates
molt dolç), Àustria (Apfelstrudel
o pastís de poma), Rússia (sopa
de remolatxa), Japó (pollastre amb
salsa picant)…
Dos mesos després, havíem tastat
plats de tots els països del grup
d’amics menys dels d’Estats Units.
No paraven de repetir que no sabien
què cuinar, que als Estats Units no
tenien un menjar típic que oferir-nos.
Quan ja començàvem a donar-ho per
perdut, una d’elles va exclamar: “Per
què no celebrem Thanksgiving (el
dia d’acció de gràcies) i us cuinem
el gall d’indi?
Gall d’índi
Judit Pedrós i Caba
Tradicionalment per Thanksgiving
(se celebra a Estats Units i a Canadà)
les famílies i els amics es
reuneixen per menjar tots junts i
donar gràcies per totes les coses
bones que els han passat en l’últim
any. Tot i que es fan molts plats diferents,
el principal és sempre un gall
d’indi farcit al forn. Així doncs, l’últim
dijous de novembre, com marca
la tradició, vam reunir-nos tots per
sopar junts. Hi havia tant menjar que
durant dos dies vam poder gaudir
de les sobres: gall d’indi, dos farcits
diferents, crema de bolets amb
mongetes, pastís de carbassa, puré
de carn, mousse de xocolata… una
delícia. Tots a la taula al voltant del
gall d’indi semblàvem trets d’una de
les pel·lícules on tants cops hem vist
aquest sopar…
Però Thanksgiving no és l’única tradició
culinària que he celebrat aquí,
evidentment que n’he tingut també de
fineses (dues!). La primera va ser a
principis de novembre. Quan un estudiant
de l’estranger ve a Tampere, se
l’hi assigna un amic-estudiant d’aquí,
amb qui pots resoldre els teus dubtes
i demanar-li ajuda. La meva buddy es
diu Greta i és una noia genial. Ens
vam conèixer per “obligació” i ara
som bones amigues.
Doncs bé, tant el pare com el germà
de la Greta són bons caçadors,
i sovint surten a buscar preses.
En el passat era típic que després
d’aquestes jornades de caça, es
cuinés l’animal i s’invités als amics
més propers a provar-ne la carn. En
aquesta ocasió ells havien caçat un