BarretPicat-183

60
un rastre de guspires brillants de
colorets que s’anaven fonent entre
arpegis de campanetes.
Jo em vaig posar a obrir finestres.
Però encara no havia obert la primera
que ja el vaig tornar a sentir:
—Nooooooiii! Ja torno a ser aquí
–Ara el follet estava assegut damunt
la TV—. He consultat el que m’has
dit i com als toros: “división de opiniones”.
Però uns quants hem agafat
por i hem decidit d’avortar l’operació
des d’ara.
—Sou gaires, els dissidents? —vaig
preguntar encuriosit.
–De moment, tres –va respondre
amb aire poc convincent i cara de
pòquer—. Jo, un Gremlin coix (que
encara és més catalanista que jo) i
tu, que, com que ets tan sentit en
aquestes coses, seràs el líder i pas­
barret picat DESEMBRE 2010
Literari
saràs davant; després nosaltres ja
anirem venint al teu darrere, segons
com. Ara bé: t’hauràs d’aprimar, que
per a les entrevistes a la televisió no
dónes la imatge; això també t’ho dic.
—A mi no m’emboliquis. Ja us aclarireu!
–vaig respondre indignat–. Si no,
perquè sou tan rucs! I tu, caragirat,
a veure si et talles les ungles, que,
a part de llargues, ja fa massa anys
que porten dol. I dutxa’t, que fots
una catipén irresistible i vas tot ple
de cascarres.
El nan em va mirar satisfet amb rialla
de malparit.
—Jo en sé d’un que s’ha picat, hihihihihihihi.
Ja en continuarem parlant
un altre dia. Pensa­t’ho.
D’un bot va baixar del televisor, va
girar cua i es va encarar saltironant
baldim-baldam cap a la porta. Però
encara es va girar un moment per
dir-me:
—Para compte amb el llit! No me
n’he pogut estar d’afluixar els caragols
de les potes. Ja veus que vaig
de bon rotllo.
Mentre saltava escales avall, es va
posar a xiular “La fadrina va a la font”.
Abans d’arribar a baix, vaig sentir
que cridava:
—La pasta de dents, la tens al congelador!
D’amic a amic t’ho dic!
Jo vaig córrer a obrir finestres i després
vaig anar al lavabo a rentar-me
les mans. Vaig obrir l’aixeta i ni gota
d’aigua.
—Malparit!.. ja m’ha tancat l’aigua!
TAQUIONYOOOOOOO!... Quina
creu!
Bon Nadal!