BarretPicat-183

58
No fa massa. Tot just acabava d’arribar
al poble a passar uns dies per les
Festes de Nadal. Al moment d’obrir
la porta del carrer (de fet, avinguda
del Dr. Robert), entre els grinyols
dels golfos em va semblar sentir
una mena de música coneguda i
una veu de NO-DO que cantava “Mi
Jaca”. Allò de
«El troníooooooo, la guapeza y la
soleraaaaaaa
y el embrujo de la noche
sevillanaaaaaa
no lo cambiooooo, por la gracia
cortijeraaaaaaa
y el trapío de mi jaca
jerezanaaaaaaa.»...
Quan vaig entrar, va parar en sec.
Vaig obrir les aixetes de pas del
gas i de l’aigua i, mentre pujava les
escales, vaig sentir una corredissa al
pis. Però em va cridar més l’atenció
aquella fortor estranya que em va
venir al damunt tan bon punt vaig
arribar a dalt. Vaig deixar la maleta
en un racó del rebedor i vaig anar directe
al lavabo a rentar-me les mans
i la cara. En creuar el menjador, enfosquit
per les persianes abaixades,
la pudor ja se’m va fer insuportable.
De sobte em va semblar que una
veu ronca i arrossegada em cridava.
—Noooooi!
Vaig mirar al voltant, i res.
—Noooooi! Que ets sord?
Vaig girar el cap i vaig fer un crit de
l’ensurt. Sota la màquina de cosir hi
havia una coseta menudeta i molt
peluda que es bellugava i dos ulls
que em miraven.
barret picat DESEMBRE 2010
Literari
Conte de Nadal 2010
Josep Binefa Palou
—Xiiiit! No cridis, que sóc jo —va
dir la veu escardada—. Que no em
coneixes?
—Taquihonyo, que ets tu?
—No, sóc la Shakira sense afaitar, no
et fot! Qui vols que sigui?
D’un salt, el follet es va plantar sobre
la taula. Amb la seva estatura de no
més de mig metre, encara no m’arribava
a la barba. El recordava des
de la vegada que me’l vaig trobar,
ja feia un parell d’anys, al pis de
Cornellà, però ara el veia una mica
més atrotinat i més magre. Aquesta
mena de follets són molt xerraires
(els agrada molt fer discursos), però
normalment els mortals només els
podem veure en moments màgics.
Ho tinc ben comprovat: a mi se
m’apareixen sempre entre Santa
Llúcia i la Candelera; deu ser quan
surten tots. Els sers d’aquesta mena
es dediquen a fer maleses, a amagar
coses i a treure-ho tot de polleguera,
però el més odiós és que els encanta
la música “cutre”, tant de cantar-la
amb acompanyament màgic, com
d’escoltar-la a tota pala. La primera
vegada que el vaig veure em va sortir
del desguàs de la banyera quan feia
obres al pis; em va martiritzar dos
mesos. Ara el tenia aquí, assegut
en una cadireta encantada damunt
la taula del menjador, movent contínuament
les orelles punxegudes i
embotint tabac dins de la pipa amb
les unglotes brutes i llargues. Segur
que estava a punt de fer-me una
dissertació.
—He vingut a fer­te saber que m’han
nomenat Degà del Consell dels
Follets Torracollons per substituir
l’avi. Guaita quina caperutxa porto;
és la insígnia del meu càrrec! –va
exclamar el follet amb orgull, fent
una pausa per encendre la pipa i
mostrar-me tot tibat la caperutxa, que
més aviat semblava un drap paeller
que li hagués caigut al cap— Fins
ara només coneixia Linyola per allò
que m’explicaven l’avi i el Gremlin
que als estius ve a ratllar cotxes a les
piscines; però ara hi tinc jo la plaça
de torracollons. De moment, a banda
de les quatre foteses que ja improvisaré
sobre la marxa, em dedicaré
sobretot a buscar idees per als programes
electorals de les eleccions
municipals, a veure si me’n compren
alguna. Ja he avançat feina (sóc així,
jo) a veure que et semblen; totes són
idees multifuncionals. Aviso.
Primer que res havia pensat canviar
la bàscula municipal de lloc i traslladar-la
al Castell; així revitalitzaríem el
casc antic, que està deixat de la mà
de Déu. També he solucionat el problema
de l’aparcament: proposarem
de fer un pàrquing subterrani (per
evitar l’impacte visual) al Barranc,
que hi ha esgambi. Més que res,
perquè li tinc molta simpatia a aquest
lloc; va ser la primera trapelleria que
va fer l’avi de jove: posar al punt
més alt del terme i al secà el nom
de “Barranc”, que vol dir “fondalada
profunda i abrupta que fa l’aigua”.
—També es podria fer un telefèric
del Barranc al Campanar per anar i
venir del pàrquing –vaig fer jo rient,
per posar més llenya al foc.
–Bona, aquesta! Me l’apunto! Com a
proposta ecològica i de conservació
de l’hàbitat natural he rumiat de fer un