BarretPicat-183

Els reietons
Racó verd
Els ocells de Linyola
El reietó i bruel són les dues espècies
de la família dels Regulidae
presents a les nostres contrades.
Anteriorment eren classificats dins
de la gran família dels Sylviidae,
amb els que comparteixen l’alimentació,
insectívora, els becs fins
i la forta activitat vital, sent ocells
molt neguitosos. El seu nom llatí,
Regulus, significa “petit rei”, fent
referència a la petita corona acolorada
present als capells dels adults.
Es tracta dels ocells més petits de
les nostres terres, menys de 10 cm,
de coloració verd-oliva, difícils de
diferenciar a simple vista. La característica
principal que ens permetrà
distingir ambdues espècies és la
presència d’una cella blanca en el
bruel.
Reietó (Regulus regulus)
Petit ocellet de 9 cm de tonalitats
verd-oliva, pàl·lides cap al ventre i
més fosques a les parts superiors,
tirant a grisenca a les ales. Presenten
una coroneta envoltada de dues
franges negres, taronja als mascles
i d’un groc intens a les femelles. Els
joves no tenen aquesta coloració
al pili.
El reietó habita en els boscos subalpins,
per la qual cosa no és present
durant l’època de reproducció a la
plana de Lleida. Tot i ser força sedentari,
a l’hivern es desplaça de les
zones més fredes cap a zones amb
clima més suau, on s’hi ajunten les
poblacions provinents del centre i
nord d’Europa. En la seva dieta entra
Roger Guillem Martí
Femella de reietó (foto: www.wikipedia.com)
tot tipus d’invertebrats, que busca
entre els arbres.
És durant l’hivern quan es poden
observar reietons a la plana de Lleida,
tot i que la seva presència és
escassa, a causa d’estar íntimament
lligada als arbres per tal de cercar
aliment. Tot i això s’han observat
alguns individus al nostre terme,
sobretot en les petites pinedes
presents als Prèstims i al pantà de
Linyola.
Bruel (Regulus ignicapillus)
El bruel és molt semblant al reietó,
tant en mida com en les coloracions
verd-oliva que presenta al cos, pàl-
Bruel, observar les celles blanques que el
diferencien del reietó (Foto: www.wikipedia.
com)
65
lides cap al ventre i més fosques a
les parts superiors. Així mateix, tenen
una coroneta de color taronja als
mascles i groga a les femelles. Ara
bé, aquesta coroneta està envoltada
a cada costat per una franja negra,
una cella blanca i una línia ocular
negra. En els joves ja és present la
cella blanca i la línia ocular negra,
però no la coroneta.
Habita tot tipus de bosc, montà,
subalpí, mediterrani i de ribera.
Així és present en bona part de
Catalunya, on té un comportament
majoritàriament sedentari. La manca
de boscos a la plana de Lleida
ocasiona que el bruel sigui un
reproductor localitzat. En canvi, a
l’hivern es pot localitzar en qualsevol
punt de la plana, amb l’arribada
d’individus de zones fredes, tant de
Catalunya com de la resta d’Europa.
En aquesta època fins i tot es pot
trobar en zones de conreu, tant de
regadiu com de secà. La seva alimentació
és insectívora, a base de
diferents invertebrats que captura
en els arbres i arbustos.
El bruel pot ser observat durant
l’hivern en qualsevol punt del nostre
terme, tant en conreus, petites
taques forestals o boscos de
ribera, en els reguers i riu Corb.
Les citacions són més abundants
que al cas del reietó, a causa de
l’amplitud d’hàbitat durant aquesta
època. Així a finals de setembre ja
s’observen els primers individus,
que romandran entre nosaltres fins
a finals de febrer.