BarretPicat-183

Els germans Domenjó Fusté: Montserrat, Àngela, Paquita, Maria i Antònio.
–... i llavors et vas casar...
–Si, encara no havia fet els 20 anys i
em vaig casar amb el Jaume de cal
Perebep. Ell era 10 anys més gran
que jo i jo era un crio, per sort era
molt bon home. Vam anar de viatge
de noces a Mallorca en avió. Llavors
hi havia poca gent que ho fes! Va
ser molt maco, però després ja em
va tocar de treballar, ja!
–Però algun viatge més vas fer...
–Molt poc comparant amb el que
es viatja ara! Però jo tampoc no sóc
massa de moure’m. Sí que és veritat
que recordo molt especialment un
viatge que vam fer quatre parelles i
que vam anar per Jaca, Sabiñánigo
i tota aquella zona. Érem els Nabau,
el Joan (el germà del meu home) i la
Teresina i els Llauradó. Com que la
Teresina Vidal era la més moderna
em va deixar uns pantalons i unes
ulleres per anar d’excursió.
–Explica’ns les teves vivències al
bar Perebep.
–El bar es va obrir als anys 40, i llavors
es vivia al negoci. Jo recordo
que a baix esmorzàvem, dinàvem,
sopàvem i inclús planxava la roba
darrere una mampàra! Això sí, quan
es feia la sessió de vermut per les
festes majors era brutal. Les nostres
taules arribaven d’una punta gairebé
a l’altra (des d’on ara hi ha la
immobiliària fins a la Caixa Rural, i
al nostre costat de vorera era des de
la punta fins a cal Valeri. I s’omplien
totes les taules!
–i com va ser el canvi amb la
transició?
–Recordo que poc després que
s’hagués mort Franco, va venir un
dia el Tella (l’alcalde d’abans), que
es volia fer el xulo com sempre. Jo
El Jaume Pinyol i l’Àngela davant del bar
Perebep.
Entrevista
39
ja era vídua i intentava callar per
què necessitava el negoci per les
meves filles. Però un dia que el
Tella –fent-se el milhomes– es va
treure una pistola del cinturó i la
va deixar damunt de la barra, no
vaig poder més i li vaig dir: “Tú ves
desant això, que a casa meva no en
vull d’armes!”
–i què va passar?
–Doncs que no estava acostumat
que li portessin la contrària, i menys
una dona. Així que la va desar i va
marxar tot renegant...
–Però mentre treballaves al bar vas
fer moltes altres coses, oi?
–Sí, vaig anar a netejar a la sucursal
del Banesto, vaig muntar una granja
de guatlles a mitges, vaig fer la pensió
i entre una colla de socis vam
muntar una botiga a cal Ritet, local
que al final em vaig quedar jo i hi
vaig instal·lar la sala de màquines
recreatives.
–Uf! Fa venir vertigen! ara, per fi,
deus estar ben tranquil·la!
–No creguis! Per sort, entre setmana
vénen a dinar la família de
la Dolors (la meva filla gran), jo
m’encarrego també d’anar a buscar
a la petita al col·legi. Dos cops per
setmana agafo l’Alsina i vaig a fer
classes per la memòria a Lleida i
els divendres tinc classes de tai-txi.
–Però el curs passat també et vas
apuntar a “country”
–Sí, ja que em van dir que va bé ja
que has de coordinar cap i peus,
però com que cada setmana feien
passos nous a mi no em donava
temps de recordar els anteriors.
Així que enguany he canviat un dia
de country per anar cinc tardes a la
setmana a jugar a cartes amb la Paquita,
ma germana, i unes amigues.
–L’Àngela, l’angeleta, imparable
com sempre!