48 Escenes Las Olas Escenes Las Olas Fotos C. Arenas barret picat DESEMBRE 2010
Les Ar-roquetes (II). Un lloc d’antics rituals a Linerola (Linyola) el Pla d’Urgell Epíleg a l’article anterior Si en l’anterior número de Barret Picat vàrem encetar l’estudi del lloc enigmàtic d’Arroquetes, d’entrada una cosa la vàrem deixar ben clara, que el nom deriva de la fórmula medieval “ar-Roquetes”. I que en aquestes roques hi trobem avui dia, una barreja de gravats moderns o actuals, amb d’altres d’antics, conformant el que s’anomena en arqueologia un “palimpsests”. Tot i així, en cap moment vàrem donar per assentat que aquests gravats foren fets a l’època medieval, ja que creiem que no són d’aquest període, però clar, serà necessari explicar el com i el per què d’aquesta afirmació. 3) El lloc de “Ar-roquetes” i els nuclis poblats Si considerem que els gravats de Arroquetes han estat fets per l’home, en algun moment de la història dels darrers mil·lennis, primerament i de forma oberta, cal analitzar quin tipus de poblament es pot vincular territorialment i històricament als gravats que són objecte del present estudi. El més lògic seria pensar que per la proximitat de la vila de Linyola haurien estat precisament els linyolencs, Per Miquel torres, Esteve Mestre i Sebastià Garralón. Membres del Grup de Recerques de les terres de Ponent. d’època incerta, els responsables de la seva autoria. De moment hauríem d’afinar que hi ha gravats que hem de considerar propis del segle XX, els quals anomenarem a partir d’ara com a “gravats actuals” i altres que a partir d’ara també anomenarem com a “gravats antics”. En base a aquesta reflexió cal fer-se la següent pregunta: són aquests gravats de “època medieval” i cal encaixar la seva autoria entre els segles XI al XV?, o d’altra banda, cal que ens preguntem si la seva autoria correspon a l’“època moderna”, compresa aquesta entre els segles XVI al XIX? A tal efecte, si analitzem el corpus de gravats de Catalunya podem constatar que en la majoria dels gravats d’època moderna, segles XVI-XIX, sempre o gairebé sempre, hi trobem gravats en les roques en forma de creus llatines o creus cristianes, les quals al marge de ser una representació singular poden correspondre, també, a una superposició de gravats en forma de creu que damunt dels antics gravats de caràcter precristià adquireixen una acció de cristianització de llocs de ritual, propis de cultures passades que estaven lliures del pensament cristià adoctrinador. És a dir, si defensem que els gravats són del període modern, compresos Història 49 entre els segles XVI al XIX, com que formarien part d’una societat molt cristianitzada, i a més a més, fortament influenciada pels corrents intel·lectuals del Renaixement i el Barroc, sempre o gairebé sempre, hi trobarem gravades creus del calvari i creus amb una tipologia ben clara d’aquestes èpoques. Fàcilment deduïble a través de les seves formes i de l’estil de la seva factura. Per tant, en aquest segon aspecte només poden ser objecte d’una acció de cristianització d’antics lloc de culte pagans. Acció cristianitzadora que s’accentuà molt a partir del Concili de Trento, quan la cúria romana determina “ipso facto” que s’han d’eliminar totes aquelles antigues tradicions i manifestacions cultuals paganes que encara pervivien en la societat del mil cinc-cents. En definitiva, aquests aspectes que formen part de la història de la religió i dels fets religiosos no els podem atribuir a “ar-roquetes”, perquè no hi hem localitzat cap tipus de creus d’aquestes característiques. Clar que bona part de la roca actualment està coberta per la construcció d’un edifici del segle XX que impedeix una anàlisi més acurada de la superfície de la roca. Descartada la possible afiliació al període modern, entre els segles XVI