BarretPicat-183

Les Ar-roquetes (II).
Un lloc d’antics rituals a Linerola
(Linyola) el Pla d’Urgell
Epíleg a l’article
anterior
Si en l’anterior número de Barret
Picat vàrem encetar l’estudi del lloc
enigmàtic d’Arroquetes, d’entrada
una cosa la vàrem deixar ben clara,
que el nom deriva de la fórmula
medieval “ar-Roquetes”. I que en
aquestes roques hi trobem avui dia,
una barreja de gravats moderns
o actuals, amb d’altres d’antics,
conformant el que s’anomena en
arqueologia un “palimpsests”.
Tot i així, en cap moment vàrem donar
per assentat que aquests gravats
foren fets a l’època medieval, ja que
creiem que no són d’aquest període,
però clar, serà necessari explicar el
com i el per què d’aquesta afirmació.
3) El lloc de
“Ar-roquetes” i els
nuclis poblats
Si considerem que els gravats de Arroquetes
han estat fets per l’home,
en algun moment de la història dels
darrers mil·lennis, primerament i de
forma oberta, cal analitzar quin tipus
de poblament es pot vincular territorialment
i històricament als gravats
que són objecte del present estudi.
El més lògic seria pensar que per la
proximitat de la vila de Linyola haurien
estat precisament els linyolencs,
Per Miquel torres, Esteve Mestre i Sebastià Garralón.
Membres del Grup de Recerques de les terres de Ponent.
d’època incerta, els responsables de
la seva autoria. De moment hauríem
d’afinar que hi ha gravats que hem
de considerar propis del segle XX,
els quals anomenarem a partir d’ara
com a “gravats actuals” i altres que
a partir d’ara també anomenarem
com a “gravats antics”.
En base a aquesta reflexió cal fer-se
la següent pregunta: són aquests
gravats de “època medieval” i cal
encaixar la seva autoria entre els
segles XI al XV?, o d’altra banda, cal
que ens preguntem si la seva autoria
correspon a l’“època moderna”,
compresa aquesta entre els segles
XVI al XIX?
A tal efecte, si analitzem el corpus de
gravats de Catalunya podem constatar
que en la majoria dels gravats
d’època moderna, segles XVI-XIX,
sempre o gairebé sempre, hi trobem
gravats en les roques en forma de
creus llatines o creus cristianes, les
quals al marge de ser una representació
singular poden correspondre,
també, a una superposició de gravats
en forma de creu que damunt dels
antics gravats de caràcter precristià
adquireixen una acció de cristianització
de llocs de ritual, propis de
cultures passades que estaven lliures
del pensament cristià adoctrinador.
És a dir, si defensem que els gravats
són del període modern, compresos
Història
49
entre els segles XVI al XIX, com
que formarien part d’una societat
molt cristianitzada, i a més a més,
fortament influenciada pels corrents
intel·lectuals del Renaixement i el
Barroc, sempre o gairebé sempre, hi
trobarem gravades creus del calvari
i creus amb una tipologia ben clara
d’aquestes èpoques. Fàcilment deduïble
a través de les seves formes i
de l’estil de la seva factura. Per tant,
en aquest segon aspecte només
poden ser objecte d’una acció de
cristianització d’antics lloc de culte
pagans. Acció cristianitzadora que
s’accentuà molt a partir del Concili
de Trento, quan la cúria romana
determina “ipso facto” que s’han
d’eliminar totes aquelles antigues
tradicions i manifestacions cultuals
paganes que encara pervivien en la
societat del mil cinc-cents.
En definitiva, aquests aspectes que
formen part de la història de la religió
i dels fets religiosos no els podem
atribuir a “ar-roquetes”, perquè no
hi hem localitzat cap tipus de creus
d’aquestes característiques. Clar
que bona part de la roca actualment
està coberta per la construcció d’un
edifici del segle XX que impedeix una
anàlisi més acurada de la superfície
de la roca.
Descartada la possible afiliació al
període modern, entre els segles XVI