You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
56<br />
barret picat DESEMBRE 2010<br />
Literari<br />
Quan va nàixer el fill petit del Demètrio<br />
de ca la Falipeta i de l’Antònia de cal<br />
Set-bous hi va haver un gran rebombori<br />
al poble. La notícia que el nadó<br />
portava una curiosa marca al coll es<br />
va estendre com una taca de tinta en<br />
una camisa blanca.<br />
Aleshores, a tot estirar, jo tindria uns<br />
vuit o nou anys, però me’n recordo de<br />
tot com si hagués passat ahir. Grans<br />
i petits ens amuntegàvem a l’entrada<br />
de cal Demetrio. Tothom volia veure<br />
al petit Nasi... Bé, més que veure a<br />
l’infant, volíem admirar el petit estel<br />
que tenia, com gravat, al clatell.<br />
Si tanco els ulls encara puc veure la<br />
munió de gent que, pacient, esperava<br />
el seu torn per pujar a dalt de la casa.<br />
Les cares espectants i aquell parlar en<br />
veu baixa, per no molestar al nounat,<br />
produïen una atmosfera de respecte i<br />
de misteri que amerava l’aire com una<br />
boirina humida.<br />
Mossèn Pallarés hi feia un carreró a la<br />
casa del Demetrio. Me’n recordo bé<br />
perquè, pel fet de ser el mossèn, no li<br />
calia fer cua i podia veure la marca del<br />
nen les vegades que en tingués ganes.<br />
La marca era un estel de cinc puntes<br />
ben definides i, en el seu interior, la<br />
pell era intensament blanca, com un<br />
paper de fumar.<br />
Ara penso que el neguit del mossèn<br />
i les seves repetides visites al petit<br />
Nasi s’han d’interpretar com si l’home<br />
suposés –com la majoria de gent del<br />
poble– que aquella marca assenyalava<br />
un gran destí. Crec que a ell, com a<br />
pastor espiritual del poble, li hagués<br />
agradat d’anunciar-ho, però, per molts<br />
parenostres que digués, no podia endevinar<br />
el do que profetitzava aquell<br />
estel... si és que en profetitzava algun.<br />
Amb tot, la idea –certa o no– que el<br />
mossèn, mentre contemplava a l’infant,<br />
havia murmurat:“...aquest noi farà<br />
La marca<br />
Jaume Balcells Palou<br />
grans coses!”, arribà, com la llum del<br />
sol, a totes les cases del poble.<br />
Els anys van passar com una terbolinada<br />
d’estiu. El nen de l’estel es convertí<br />
en noi sense que ningú li pogués descobrir<br />
cap qualitat o capacitat especial.<br />
Encara avui hi ha qui recorda quan<br />
l’Eduard, l’hereu de cal Pinxo –que ja<br />
fa tres anys que cria mauves*– afectat<br />
per un problema de ciàtica, va anar a<br />
veure al Nasi esperant una mena de<br />
guarició miraculosa.<br />
–Però què coi vol que hi faci jo, Eduard?<br />
–va preguntar el noi ben desconcertat.<br />
–Que em deixis tocar l’estel... –digué<br />
el gran de cal Pinxo.<br />
–Ah!...Toqui’l tant com vulgui, però em<br />
sembla que n’avançaria més anant a<br />
veure al metge!<br />
I així va ser. Quedà ben clar que aquella<br />
estrella nívia del Nasi no tenia cap<br />
propietat curativa. Ni tan sols alleugeria<br />
el dolor!<br />
Tot i que el senyor Evaristo, el director<br />
de les escoles, va recomanar als pares<br />
del Nasi que aquest fes “carrera”, el<br />
noi, una vegada acabat el batxillerat,<br />
va voler deixar els estudis.<br />
És sabut que a qui va afectar més<br />
aquesta decisió fou a la mare. L’Antònia,<br />
una mica donada a fer volar<br />
coloms, havia confessat –en cercles<br />
reduïts– que somniava que el seu fill<br />
petit –potser il·luminat per l’estel– arribaria<br />
a ser un metge prestigiós o un<br />
gran advocat. Així doncs, quan el noi<br />
li va dir que volia ser regador, la dona<br />
va tenir un bon disgust. Endebades va<br />
mirar de convèncer-lo perquè allargués<br />
els seus anys d’estudis, el noi ho<br />
tenia decidit i ben decidit.<br />
Va passar el temps. El Nasi combinava<br />
la feina de pagès amb la de regador.<br />
Cap com ell tan complidor, tan ajudat,<br />
tan esforçat. Tothom n’estava ben content<br />
d’aquell xicot que portava la feina<br />
amb una professionalitat elogiable.<br />
Un dia plujós d’octubre, però, arribà la<br />
notícia que esquerdà la calma habitual<br />
del poble. El cas era que els regants<br />
del poble veí, Torrefumada, havien<br />
denunciat al Nasi per “robar” l’aigua,<br />
al llarg de la temporada passada, de<br />
la Comunitat de Regs i Canals.<br />
No hi havia proves concloents, ni cap<br />
testimoni que pogués assegurar que<br />
havia vist al noi aixecant la pala quan<br />
no tocava, però era de sentit comú pensar<br />
que hi havia hagut alguna irregularitat<br />
en la distribució d’aigües. Resultava<br />
que havia estat un any de forta sequera<br />
i moltes restriccions pel que fa als regs.<br />
Així doncs, era difícil d’entendre que<br />
mentre al nostre poble hi havia hagut<br />
una collita excel·lent, les poblacions<br />
veïnes haguessin patit collites força<br />
dolentes, gairebé catastròfiques.<br />
Van caure les culpes sobre el pobre<br />
Nasi. “Segur que el noi alçava la pala<br />
del canal i deixava regar, quan no ho<br />
podia fer, als seus veïns”, exclamaven<br />
els torrefumats plens d’indignació.<br />
Els regants del poble refusaren aquestes<br />
acusacions, tot i que, a ells mateixos, els<br />
costava de trobar una explicació lògica<br />
del fet que en les poques vegades que<br />
havien pogut regar els seus cultius, no<br />
haguessin patit més sequera.<br />
Els de Torrefumada no van voler atenir-se<br />
a raons i van presentar la denúncia<br />
al President de la Comunitat de<br />
Regs i Canals. Exigien l’acomiadament<br />
del Nasi i, fins i tot alguns, demanaven<br />
indemnitzacions forassenyades.<br />
L’Arturo, de ca la Bessona, de Torrefumada,<br />
en aquells anys, era, el President<br />
de la Comunitat de Regs i Canals.<br />
Un home alt i cepat, amb fama de ser<br />
una persona honrada, assenyada i,<br />
sobretot, estricta.
Change language