BarretPicat-183

50
i XIX, cal que ens centrem ara, en el
món medieval dels segles XI al XV, en
temps de l’antiga “Linerola”. De fet
ja hem apuntat en diverses ocasions
que el topònim ens porta a aquest
temps en concret, però això no ens
dóna suficients arguments com per
donar-li l’autoria dels gravats. Tot i
així hi ha altres aspectes dels temps
medievals que també són molt atractius
territorialment i que cal analitzar
degudament.
— De primer, la proximitat del nucli
poblacional de “Linerola” amb
el lloc de “ar-roquetes”, ja que
podríem creure que el fet de trobar-se
pràcticament al costat de
la població fa que aquest lloc es
pugui concebre com un apèndix
poblacional o un referent de límit
de la pròpia població medieval.
— De segon, l’existència propera
d’un camí medieval important
que comunica el lloc de “Linerola”
amb “Lleida”. Camí que
també és conegut com a “Camí
de Lleida” i que a més a més,
va esdevenir també l’apel·latiu
de “Camí de Sant Jaume” dins
d’una concepció religiosa molt
barret picat DESEMBRE 2010
Història
potent i vinculada al peregrinatge,
altrament molt actiu durant
els segles XI al XIV.
Per què és important? Doncs, perquè
és evident que en aquell període
es considerava aquestes roques del
terme de Linyola, com un referent
geogràfic i social a tenir en compte.
És evident també, que la xarxa de
camins servien per a connectar els
homes que vivien en el territori, ja
sigui a gran escala o a petita escala,
però també és lògic suposar que els
referents territorials estaven inclosos
en els seus itineraris corresponents.
Ara bé, amb aquests arguments que
hi hem afegit, podem afirmar l’autoria
dels gravats a aquesta societat medieval?
Creiem que no. Ens tornarem
a explicar. Resulta que en el número
17 de Barret Picat, de l’any 1982, ja
s’informa de la descoberta d’unes
restes arqueològiques trobades a les
proximitats del lloc de “Ar-roquetes”.
Concretament a la partida Camí de
la Plana, situada a 200 metres de les
roques objectes d’estudi. Aquestes
restes foren localitzades per l’arqueòleg
de la Universitat de Lleida, Emili
Junyent, un gran referent de l’arque-
ologia clàssica del nostre país. Pràcticament
estem parlant de fragments
de ceràmica d’època iberoromana,
i de les restes d’unes estructures de
pedra que segurament formarien
part d’un edifici vinculat a aquestes
ceràmiques. Malauradament, avui
dia aquest testimoni esta cobert de
terra i de moment només disposem
dels apunts d’Emili Junyent i dels
comentaris de Barret Picat.
Tot i així, aquesta informació arqueològica
dóna peu a fer-se unes
quantes reflexions al respecte.
D’una part el lloc de “ar-roquetes”
dista del lloc de Linyola uns 600
metres lineals, i del lloc on es localitza
les estructures iberoromanes
dista 800 metres. Per tant, si la
proximitat d’un nucli poblacional
vora “ar-roquetes” en podria ser
un referent d’autoria dels gravats,
ara ens trobem que hi ha dos nuclis
poblacionals al seu voltant, i amb
les mateixes possibilitats d’atribució,
però amb una diferenciació en
el temps molt important. Un nucli
poblacional el podem incloure en el
període medieval i l’altre en el període
iberoromà, i amb possibilitats de
incrementar-ho fins a un panorama
tardoromà i alt medieval. Però això
encara està per veure.
A més a més, si l’existència d’un
camí medieval que passava prop Arroquetes
ens indica una estructura
de camins important dins el territori,
l’existència d’aquest jaciment iberoromà
en aquest precís lloc, i també
prop del mateix camí, ens indica
vistos els jaciments de les rodalies,
com el Tossal del Molinet del Poal,
o la vila romana de Cantaperdius al
terme de Bellvís, que aquest camí
també era un referent de comunicació
en els temps iberoromans
dins el territori. Per tant, creiem que
en aquest temps més reculats “ar-