2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet

MARC TERRITORIAL I CARACTERÍSTIQUES GENERALS
− La planta embotelladora d’aigua mineral. Construïda originalment als
anys 70 del segle XX, va canviar de titularitat l’any 1990 i va adquirir la
seva morfologia actual. Està constituïda per tres naus: l’antiga planta de
captació que es va abandonar en l’activitat recent; una segona nau on ha
funcionat l’activitat recent de captació, depuració i embotellament d’aigua
i una tercera nau annexa d’emmagatzematge i un garatge de vehicles. La
planta ha funcionat fins a fa pocs anys.
Tots aquests elements es troben envoltats d’un paisatge on dominen les formes
de relleu alteroses amb alguns elements singulars com el Salt del Frare, penyasegat
calcari sobre el qual es troba construït el monestir.
L’edifici original del balneari fou construït el 1606 per a l’establiment d’una
comunitat religiosa. El complex estava format pels edificis conventuals i un
conjunt de 14 ermites. El convent fou suprimit amb les desamortitzacions
eclesiàstiques del 1835 i convertit en balneari al 1866 aprofitant les aigües
medicinals (bicarbonatades i arsenicals). Hospital de l’exèrcit republicà a la
Batalla de l'Ebre, va tornar a recuperar l’ús balneari des del 1940 fins al 1967,
moment en què va quedar abandonat. Fins a finals del segle XX va funcionar
una planta embotelladora d’aigua mineral. Actualment hi ha tres cossos
principals d’edificis i un conjunt dispers de capelles i ermites, algunes d’elles en
estat ruïnós (Sant Onofre, Sant Jeroni, Sant Bernat, Sant Simeó, Santíssima
Trinitat, etc.). Tots aquestes elements estan inclosos en el catàleg d’elements
protegits de les Normes Subsidiàries de Planejament de Benifallet.
Actualment, i davant de l’estat molt deficient en què es trobaven les
edificacions, s’està executant el Projecte de Consolidació, Conservació i
Demolicions de Caràcter Urgent del Balneari de Cardó, aprovat per la Comissió
de Patrimoni, i per al qual l’Ajuntament de Benifallet va atorgar llicència l’1 de
juliol de 2004.
L’entorn del Balneari de Cardó ha estat objecte d’un Pla Especial destinat a
restaurar els edificis i habilitar-ne l’entorn per destinar-ho a usos hotelers i
recuperar els banys termals. El Pla Especial 1 es va aprovar definitivament l’1 de
juny de 2005 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.
La zona està inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) formant part de
l’espai Serres de Cardó – El Boix que també forma part de la Xarxa Natura
2000 en qualitat de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona
d’Especial Protecció per a les Aus).
Econòmicament, l’entorn és predominantment agrícola, amb una agricultura de
secà basada en l’olivera i la fruita seca com a conreus predominants. Les dues
poblacions més properes al balneari, Benifallet i Rasquera, tenen a l’entorn dels
900 habitants.
1 Text refós Pla Especial Vall de Cardó promogut per Kampinas SL i redactat per Mariano
Martitegui Cáceres i Pablo Palomino – Llaguino Calvo.
Pàg. 10 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL