2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
3.6 FAUNA
El bon estat de conservació dels hàbitats i la diversitat d’ambients (forestals,
rupícoles,...) a les Serres de Cardó i el Boix ha permès el manteniment d’una
fauna rica i variada, especialment en sectors com la mateixa Vall de Cardó.
La mastofauna de l’espai comprèn espècies de gran valor faunístic a
Catalunya, com ara una població relictual (la més septentrional) de cabra
salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica) a les parts més elevades de la
Serra del Boix, així com de gat salvatge (Felis silvestris). També s’hi troben les
espècies típiques dels ambients forestals mediterranis com l’esquirol (Sciurus
vulgaris), el senglar (Sus scrofa), el teixó (Meles meles), la guineu (Vulpes
vulpes), la geneta (Genetta genetta) o la fagina (Martes foina), mentre que
entre els rosegadors destaca la rata cellarda (Eliomys quercinus).
Els ocells és un altre dels grups faunístics de més interès, tant per la seva
abundància com per la seva diversitat. Hi destaca l’avifauna vinculada als
ambients rupícoles com la merla roquera (Monticola saxatilis), el roquerol
(Ptyonoprogne rupestris) i rapinyaires com el duc (Bubo bubo), l’àguila
marcenca (Circaetus gallicus), l’astor (Accipiter gentilis), l’aligot (Buteo buteo),
el falcó pelegrí (Falco peregrinus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i l’àguila
cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Els boscos i matollars mediterranis acullen
també una gran diversitat d’ocells, com la puput (Upupa epops), el tudó
(Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), mallerengues (Parus
caeruleus, Parus cristatus, Parus ater, Parus major), el picot verd (Picus viridis),
el trencapinyes (Loxia curvirostra), el pit-roig (Erithacus rubecula) o el pinçà
comú (Fringilla coelebs).
Pel que fa a l’herpetofauna destaquen el gripau corredor (Bufo calamita), el
gripau comú (Bufo bufo), el tòtil (Alytes obstetricans), la reineta comuna (Hyla
meridionalis), la granota verda (Rana perezi), el dragó comú (Tarentola
mauritanica), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), la sargantana ibèrica
(Podarcis hispanica), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp blanca
(Elaphe scalaris) i l’escurçó ibèric (Vipera latasti).
3.7 PAISATGE
3.7.1 Unitats i tipologia del paisatge
La zona d’estudi s’inclou en la unitat paisatgística “Serres de Cardó – Boix” del
Catàleg de Paisatge de les Terres de l’Ebre 1 . Tal i com es descriu en el
Catàleg, aquesta unitat paisatgística es caracteritza per un relleu força abrupte,
una geomorfologia molt trencada i heterogènia dominada per nombrosos
cingles i profunds barrancs. Aquesta orografia ha condicionat que la cobertora
del sòl sigui fonamentalment forestal, mentre que els conreus estan limitats a
1 Aprovat definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 22 de juliol de
2010.
Pàg. 34 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL