2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet

MESURES CORRECTORES
D’altra banda l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada redactat en el marc
dels treballs del present estudi d’impacte ambiental estableix una sèrie de
mesures de millora de la mobilitat a l’interior del recinte. Entre aquestes preveu
reservar, dins de l’aparcament de l’hotel (ADAE 5), l’espai necessari per a
l’arribada i les maniobres de gir d’autocars, que en cas necessari serviria també
per a d’altres vehicles pesants com els camions de bombers.
Donat que la carretera TV-3201 és l’únic accés existent actualment per a tot
tipus de vehicles i, en cas d’incendi forestal, seria la principal ruta d’evacuació
del Balneari, es construirà la corresponent franja de baixa càrrega, que rebrà el
tractament previst d’acord amb el que estableix la normativa vigent 1 . Això és,
es crearà una zona de seguretat d’1 m a cada banda de la calçada, lliure de
vegetació arbustiva, herbàcia seca i de restes vegetals morts, així com una
zona de protecció de 2 m per fora de l’anterior, formada per una massa arbrada
i/o arbustiva aclarida que eviti la continuïtat vertical i horitzontal entre els estrats
arbustiu i arbori.
El mateix tractament es donarà, en cas que finalment s’acabi realitzant, a la
ruta alternativa d’accés des de Benifallet.
Per tal de fer-la resistent al pas d’un incendi forestal d’alta intensitat l’àrea
forestal que envolta tot el complex del Balneari es transformarà en una
estructura adevesada mitjançant un tractament com el previst per a la franja de
protecció establerta per la normativa vigent 2 sobre prevenció d’incendis
forestals en urbanitzacions. En principi l’amplada serà de 25 m i l’aclarida es
farà considerant un pendent inferior al 40% i, depenent del tipus de vegetació,
un tractament corresponent a masses d’arbrat adult (alzinars i pinedes) o a
zones amb matollar (brolles i garrigues) segons l’Annex 2 del Decret 123/2005.
Es prioritzarà la permanència d’espècies de baixa inflamabilitat com l’olivera o
ullastre (Olea europaea), el llentiscle o matisa (Pistacia lentiscus), la noguerola
(Pistacia terebintus), l’aladern (Rhamnus alaternus), l’heura o hedra (Hedera
helix), el matapoll (Daphne gnidium), el galzeran o búfol (Ruscus aculeatus), la
rogeta o herba apegalosa (Rubia peregrina), l’arítjol (Smilax aspera), el marfull
(Viburnum tinus), l’alzina o carrasca (Quercus ilex), el roure (Quercus faginea),
el garric o coscoll (Quercus coccifera), l’arboç (Arbutus unedo), l’arçot o
trencaolles (Rhamnus lycioides), l’esbarzer (Rubus sp) o el ginestó (Osyris
alba).
Les zones verdes interiors del recinte, i en especial la zona on se situava
l’antiga piscina del Balneari, a la vall del barranc que separa els antics edificis
del nous, actualment totalment coberta per la vegetació, rebrà un tractament
per tal d’assolir una estructura assimilable al de la franja exterior de protecció.
1 Decret 130/1998, de 12-05-1998, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis
forestals en les àrees d'influència de carreteres.
2 Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les
urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Llei 5/2003, de 22 d’abril, de
mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata
amb la trama urbana.
Pàg. 138 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL