2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
i brolladors. L’aqüífer es recarrega directament per infiltració de les aigües de
pluja sobre la zona aflorant; així doncs, els afloraments de calcaries i dolomies
juràssiques i cretàciques han de ser considerades àrees d’interès com a zona
de recàrrega de l’aqüífer.
La xarxa de barrancs i les nombroses deus o brolladors a la zona, que han
influït històricament en la implantació tant del monestir com de les ermites dels
seu voltant i posteriorment el balneari, han de ser considerades també
elements d’interès en tant que formen part del funcionament hidràulic del
massís càrstic i alimenten la xarxa de barrancs.
L’aigua de Cardó va ser declarada minero-medicinal, amb la qual cosa disposa
d’un perímetre de protecció declarat.
3.13.2 Elements d’interès i objectius de protecció del medi biòtic i del
paisatge
Vegetació i flora
Pel que fa a la vegetació destaquen les següents comunitats:
- Els carrascars que envolten el Balneari pel sud i l’oest i els alzinars situats
més amunt, al vessant obac de la Creu de Santos, considerats hàbitats
d’interès comunitari no prioritari (codi 9340 “Alzinars i carrascars”).
- Els cingles i penyals calcaris que delimiten el recinte del Balneari pel nord,
amb comunitats rupícoles calcícoles, considerades també hàbitats d’interès
comunitari no prioritari (codi 8210 “Costers rocosos calcaris amb vegetació
rupícola”).
Les espècies més importants amb presència a la zona d’estudi serien el teix, el
grèvol i el margalló, incloses a l’Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre
protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya i a l’Ordre de
28 d’octubre de 1986 per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es
protegeix el boix grèvol. N’hi ha peus dispersos per tot l’àmbit d’estudi, però cal
prestar especial atenció als que es troben dins del recinte del Balneari.
D’altra banda, el PEIN declara espècies estrictament protegides dins de l’espai
de les Serres de Cardó-el Boix el salze de cingle (Salix tarraconensis), Knautia
rupicola i Linaria oblongifolia subsp. aragonensis =Linaria glauca, totes elles
pròpies dels ambients rupícoles com cingles, roquissars, pedruscalls,...
Les espècies Arenaria conimbricensis subsp. viridis, Centaurea
podospermifolia, Hieracium vinyasianum, Linaria oblongifolia subsp.
aragonensis, Salix tarraconensis i Thymus willkommii estan catalogades com a
vulnerables pel Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora
amenaçada de Catalunya.
En el marc dels treballs de l’estudi d’impacte ambiental del projecte s’ha
encarregat al Grup de Recerca Científica “Terres de l’Ebre” l’elaboració d’una
“Diagnosi del poblament vegetal a l’entorn del Balneari de Cardó” amb
l’objectiu, entre d’altres, de reconèixer les espècies més significatives que
creixen a l’entorn del Balneari i valorar la presència o absència d’espècies
Pàg. 50 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL