2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet

DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR
- Calcàries i margues del Juràssic mig (Toarcià superior – Bajocià). És un
tram predominantment margós dins la sèrie calcària - dolomítica juràssica.
Es composa de margocalcàries grises amb intercalacions de calcàries
micrítiques i biomicrítiques amb abundants fòssils. Aflora al flanc nord del
sinclinal de Cardó. És el nivell 10 en el mapa geològic (plànol II).
- Calcàries i dolomies del Juràssic mig i superior (Dogger – Malm).
Calcàries micrítiques que, a la zona de Cardó, es troben dolomitzades,
formant un tram d’uns 40 metres de dolomies de color gris. A sostre, torna a
aparèixer un tram d’uns 40 m de calcàries, alternant amb calcàries
margoses. Afloren a l’entorn del balneari, en els dos flancs del sinclinal de
Cosp. Són els nivells identificats amb els números 11 i 12 en el mapa
geològic (plànol II).
- Dolomies del trànsit Juràssic – Cretaci. Dolomies grises i negres
d’aspecte massiu. Afloren al nucli del sinclinal de Cardó extensament a
partir de la Creu de Santos, amb potències molt importants en zones
properes com les del Pla de Burgar. Nivell 13 en el mapa geològic (plànol
II).
3.3.3 Geomorfologia
Geomorfològicament, el bloc de Cardó està constituït per les anomenades
Serres de Cardó i el Boix, amb una longitud d’uns 25 km des del riu Ebre fins al
mar i una amplada entre 10 i 12 km. La seva alçada màxima són els 942 m de
la Creu de Santos, uns 1500 m al sud-est del balneari, que es troba a uns 500
m d’altitud.
L’estructura tectònica complexa i la resistència dels materials afavoreix la
creació de relleus alterosos amb roquissars de formes enèrgiques on
sovintegen barrancades, penya-segats i cingleres. El propi monestir – balneari
està situat sobre una espectacular cinglera, de més de 100 m d’altura, en el
front d’encavalcament de Cardó, amb el suggeridor topònim del Salt del Frare.
3.3.4 Edafologia
Els municipis objecte d’estudi no disposen encara del mapa de sòls que està
sent elaborat pel Departament d’Agricultura i Acció Rural en col·laboració amb
l’Institut Geològic de Catalunya. La informació de la que es disposa és doncs, la
que es pot deduir a partir de la climatologia, el tipus de substrat geològic i els
usos del sòl: és una zona de muntanya que tradicionalment no ha estat
cultivada intensivament, amb la qual cosa els conreus no han intervingut de
forma dominant en els processos formadors del sòl. L’excepció serien les
antigues terrasses de conreu en l’entorn immediat del balneari.
En general es tractarà de sòls mediterranis amb un règim d’humitat xèric i de
naturalesa calcària. Per la forma del relleu i la duresa del substrat, és de
suposar que els processos edafogenètics es troben poc desenvolupats i es
trobaran sòls prims dels tipus inceptisòl amb endopedió càlcic (Calcixerollic
Xerocrepts, segons la nomenclatura del Sol Taxonomy System) o petrocàlcic
(Petrocalcic Xerocrepts).
Pàg. 20 ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL