2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet
2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet
2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
4 MAPA DE SENSIBILITAT<br />
El mapa <strong>de</strong> sensibilitat s’ha confeccionat a partir <strong>de</strong> la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong>l medi<br />
receptor i la <strong>de</strong>terminació <strong>de</strong>ls objectius <strong>de</strong> qualitat, els elements d’interès i les<br />
zones <strong>de</strong> risc. La lectura <strong>de</strong>l mapa cal fer-la partint <strong>de</strong> la base <strong>de</strong> que tota la<br />
zona ha <strong>de</strong> ser consi<strong>de</strong>rada sensible atès que hi conflueixen una sèrie <strong>de</strong><br />
valors:<br />
- Valor ecològic: la zona pertany a l’espai <strong>de</strong>l PEIN Serra <strong>de</strong> Cardó – Boix,<br />
consi<strong>de</strong>rat, a més a més, LIC i ZEPA. En coherència, està classificada com<br />
a espais <strong>de</strong> protecció especial en el PTP <strong>de</strong> les Terres <strong>de</strong> l’Ebre.<br />
- Interès geològic: la zona està dins <strong>de</strong> l’EIG “Serra <strong>de</strong> Cardó”.<br />
Així doncs, no s’han consi<strong>de</strong>rat dins l’àmbit d’estudi zones <strong>de</strong> sensibilitat baixa.<br />
Dins <strong>de</strong>ls valors comuns a tot l’espai, però, s’han cercat criteris més <strong>de</strong> <strong>de</strong>tall<br />
per <strong>de</strong>terminar àrees amb grau <strong>de</strong> sensibilitat diferenciada.<br />
Geologia i geomorfologia<br />
Partint <strong>de</strong>ls valors geològics notables atribuïbles a tot l’àmbit s’ha utilitzat el<br />
criteri <strong>de</strong>l pen<strong>de</strong>nt per assignar categories amb diferent sensibilitat. En una<br />
zona on la geomorfologia és un <strong>de</strong>ls valors reconeguts i on el medi geològic ha<br />
<strong>de</strong> po<strong>de</strong>r ser interpretat amb la major naturalitat possible, el factor pen<strong>de</strong>nt es<br />
consi<strong>de</strong>ra un paràmetre adient per valorar l’afectació a aquests vectors ja que<br />
permet fer una aproximació a la intensitat <strong>de</strong> les modificacions morfològiques<br />
necessàries per implantar les accions objecte d’avaluació.<br />
S’han assignat els graus <strong>de</strong> sensibilitat següents:<br />
− Sensibilitat alta: zones on el pen<strong>de</strong>nt és superior al 20%. S’interpreta<br />
que en aquestes zones els moviments <strong>de</strong> terres necessaris alterarien<br />
significativament la morfologia.<br />
− Sensibilitat crítica: zones on el pen<strong>de</strong>nt és superior al 100%. Són<br />
aquestes zones (penya-segats, barranca<strong>de</strong>s, cingleres) les que atorguen<br />
el seu caràcter a l’espai i sovint coinci<strong>de</strong>ixen amb estructures tectòniques<br />
(fronts d’encavalcament) per a la qual cosa modificar-les implicaria<br />
l’afectació als elements on rauen gran part <strong>de</strong>ls valors <strong>de</strong> la zona, tant<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista geològic, com paisatgístic.<br />
Hidrologia i hidrogeologia<br />
Pel que fa a les aigües superficials, ni hi ha masses que es puguin consi<strong>de</strong>rar<br />
especialment sensibles ja que es tracta <strong>de</strong> petits cursos <strong>de</strong> règim torrencial. La<br />
seva vulnerabilitat, doncs, va associada a la no alteració <strong>de</strong>l règim <strong>de</strong> drenatge<br />
natural, com en qualsevol massa d’aigua superficial.<br />
Com s’ha vist, el sinclinal on se situa el balneari dóna lloc a un sinclinal que<br />
hidrogeològicament constitueix un aqüífer penjat. Aquest aqüífer és el que ha<br />
alimentat històricament les “aigües <strong>de</strong> Cardó” <strong>de</strong>clara<strong>de</strong>s minero-medicinals i<br />
PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DEL BALNEARI DE CARDÓ I ENTORNS Pàg. 67