2172009A_EIA_Cardo - Ajuntament de Benifallet

Pàg. 156
La Serra de Cardó forma part de l’alineació formada per Llaberia, Tivissa i
Cardó que constitueix un dels braços en què es subdivideix la Serralada
Prelitoral Catalana en el seu extrem sud, separats per la cubeta de Móra (l’altre
braç és constituït per l’alineació Prades – Montsant). Litològicament la
conforma una potent sèrie calcària d’edat mesozoica que es continua cap als
Ports de Beseit, massís del qual està separada pel tallant abrupte pel qual
s’obre pas el riu Ebre. El bloc del Cardó té una estructura tectònica complexa
amb un conjunt de falles i plecs replegats per encavalcaments. La resistència
dels materials (dolomies, calcàries) li confereix a més una morfologia rica en
elements singulars com agulles, cingleres, etc. que li confereix un notable
interès paisatgístic.
De clima mediterrani, els dominis de vegetació predominants són els dels
alzinars (Quercetum ilicis galloprovinciale i Quercetum mediterraneomontanum),
i més puntualment el de la roureda del roure de fulla petita (Violo-
Quercetum faginae). El tipus de substrat donen també rellevància a les
comunitats rupícoles amb una gran varietat d’ambients.
Econòmicament, l’entorn és predominantment agrícola, amb una agricultura de
secà basada en l’olivera i la fruita seca com a conreus predominants. Les dues
poblacions més properes al balneari, Benifallet i Rasquera, tenen a l’entorn dels
900 habitants.
L’estudi del medi ha posat de relleu els següents elements d’interès:
− Els valors geològics basats en l’excepcional registre estratigràfic
del període Juràssic que li ha valgut la inclusió en l’Inventari
d’espais d’interès geològic (IEIG) de Catalunya.
− L’aqüífer local del balneari del sinclinal de Cardó les aigües del
qual van ser declarades minero-medicinals.
− La xarxa de barrancs i les nombroses deus o brolladors a la
zona, que han influït històricament en la implantació tant del
monestir com de les ermites dels seu voltant i posteriorment el
balneari.
− Els carrascars que envolten el Balneari pel sud i l’oest i els
alzinars situats més amunt, al vessant obac de la Creu de
Santos, considerats hàbitats d’interès comunitari no prioritari
(codi 9340 “Alzinars i carrascars”).
− Els cingles i penyals calcaris que delimiten el recinte del
Balneari pel nord, amb comunitats rupícoles calcícoles,
considerades també hàbitats d’interès comunitari no prioritari
(codi 8210 “Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola”).