Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Rossend
Carrasco i Formiguera
m Barcelona, 25 de juliol de 1892
H Barcelona, 17 d’agost de 1990
Fill de Rossend Carrasco i de Magdalena Formiguera.
Llicenciat en medicina per la Universitat de
Barcelona el 1914 i doctorat a Madrid el 1915. Va
ser deixeble i col·laborador d’August Pi i Sunyer.
Exercí la docència i del 1921 al 1922 amplià els
seus estudis al departament de fisiologia de la
Harvard Medical School de Boston, on treballà
amb el prestigiós professor Walter B. Cannon.
Membre de l’Institut de Fisiologia (1921-1939),
institució creada el 1920 per la Mancomunitat
de Catalunya, de reconegut prestigi internacional,
com prova l’encàrrec del Comitè d’Higiene
de la Societat de les Nacions, d’elaborar un patró
digital de vàlua internacional.
Membre de la Societat de Biologia de Barcelona
i precursor a Catalunya de les investigacions
sobre diabetis i de la preparació i l’ús de la
insulina a l’Europa continental.
Fou director del departament de Diabetis i
Metabolisme de la Políclínica Plató, de Barcelona.
A la Facultat de Medicina de la Universitat
de Barcelona fou professor agregat de Malalties
de la Nutrició; professor de classes pràctiques
de la Càtedra de Fisiologia (1914-1920); i des del
1933 cap del Servei d’Endocrinologia i Nutrició
de l’Hospital Clínic.
Fruit del seu primer matrimoni va tenir cinc
fills: Oriol, Roser, Montserrat, Maria Antònia
i Lluís.
El 9 d’abril de 1938, durant la Guerra Civil va
perdre al seu germà Manuel Carrasco i Formiguera,
líder d’Unió Democràtica de Catalunya,
afusellat pel règim franquista a Burgos.
El juny de 1938 s’incorporà a l’Exèrcit Republicà
al cos de Sanitat Militar sota les ordres del
doctor Josep Puche i Àlvarez, com a assessor
tècnic d’higiene i alimentació.
El 3 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil,
s’exilià a França passant pel Pertús. Residí a Tolosa
de Llenguadoc fins el 24 de maig quan embarcà
a Seta a bord del Sinaia, arribant el 13 de
juny a Veracruz.
A Mèxic fou professor i investigador a l’Instituto
Politécnico Nacional, la Universidad de
Puebla i l’UNAM. Així mateix va investigar per
diferents laboratoris públics i privats, com Productos
Gedeon Richter América, i Hormona.
El 1948 s’establí a Veneçuela on feu de professor
de Fisiologia a la Universidad de los Andes,
a Mérida, i a la Universidad Central de Venezuela,
a Caracas. I es casà, en segones núpcies,
amb Núria Pi-Sunyer i Cuberta, filla de l’alcalde
republicà de Barcelona Carles Pi i Sunyer.
Fou president del Centre Català de Caracas
(1953-1954). I el 1966 formà part del Consistori
dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats
a la capital veneçolana.
Els darrers anys de la seva vida tornà a Barcelona,
on fou nomenat professor honorari de la
Universitat de Barcelona.
1941-1980
99
ESQUERRA A MÈXIC