Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Cèsar
Pi-Sunyer i Bayo
m Roses, 24 d’agost de 1905
H Mèxic DF, 11 de novembre de 1997
Fill del fisiòleg i polític August Pi i Sunyer i de
Carme Bayo i Puig.
El 1927 es llicencià en Farmàcia a la Universitat
de Barcelona doctorant-se a Madrid —on
fou alumne de José Giral i Juan Madinabeitia—
el 1928, any en què fou becat per especialitzarse
en bioquímica a Berlín. Allí fou alumne dels
doctors Carl Neuberg, Adolf Bickel i Juan Antonio
Collazo en diversos seminaris d’investigació
al Kaiser Wilhelm Institut für Biochemie
i a l’Institut für Pathologie de l’Hospital de la
Charité.
El 1930 tornà a Barcelona incorporant-se a
l’Institut de Fisiologia de la Facultat de Medicina
on, a partir del 1931, organitzà el laboratori
de bioquímica i des del 1933 n’exercí la docència.
El 1933 es casà amb la llicenciada en Farmàcia
Trinitat Llorens i Mateu, (Roses, 1910 - Mèxic
DF, 2001), amb qui tingueren tres fills: August
(Barcelona, 1933), Antònia (Barcelona, 1936) i
Albert (Perpinyà, 1939).
El mateix 1933 fou nomenat secretari de la
Societat de Biologia i, el 1934, fou un dels fundadors
de la Societat Catalana de Ciencies Físiques,
Químiques i Matemàtiques. Guanyà la
càtedra de professor adjunt de Bioquímica de la
Universitat Autònoma de Barcelona, alhora que
era director tècnic de la filial del laboratori farmacèutic
suís-hongarès Chemirosa Ibérica.
Amb l’esclat de la Guerra Civil, fou mobilitzat
i a principis de 1938 fou nomenat director
del laboratori de l’Hospital Militar de Vallcarca.
El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a
França fins que el maig, amb tota la família, embarcà
a Le Havre a bord del Champlain, vers
Nova York, i des d’aquí a bord del Siboney, fent
escala a l’Havana arribaren l’1 de juny a Veracruz.
El 1941 va rebre la nacionalitat mexicana.
A Mèxic DF, treballà a la filial dels laboratoris
hongaresos Richter. Després, constituí, amb
tres socis, els Laboratorios Químicos SA (Laquisa)
per a la preparació i síntesi de materies
primeres farmacèutiques. I el 1955 fundà el laboratori
Syntorgan, en el que treballà fins el 1982 i
que quedà posteriorment en mans dels seus fills
August i Albert.
Fou un gran activista cultural català a l’exili.
El 1957 fou secretari dels Jocs Florals de la Llengua
Catalana celebrats a Mèxic DF. Fou president
de l’Orfeó Català (1971-1975) i president
d’honor fins la seva mort. Presidí també l’Institut
Català de Cultura (1975-1997). Col·laborà
a multitud de publicacions de l’exili com: La
Nova Revista, Revista dels catalans d’Amèrica, Quaderns
de l’Exili, Pont Blau, Xaloc i la Revista de l’Orfeó
Català, de Mèxic i Vida Nova, de Montpeller.
Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona
(1981) i membre emèrit de la Societat Catalana
de Biologia de Barcelona (1983).
El 1984 li fou concedida la Creu de Sant Jordi
de la Generalitat de Catalunya.
1941-1980
237
ESQUERRA A MÈXIC