Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Paulí
Massip i Roca
m La Granadella, 11 de maig de 1899
H Cholula, 21 de setembre de 1963
Periodista, novel·lista, dramaturg i guionista cinematogràfic,
adscrit a la Generació del 27 espanyola.
Afincat a Logronyo des de 1905 amb els seus
pares i quatre germans, aprendrà l’espanyol,
llengua en la que escriurà tota la seva obra. El
1919 acabà Magisteri i poc després es traslladà a
París on viurà fins el 1921.
Quan tornà a Logronyo ajudà a fundar l’Ateneo
Riojano. Fundà, amb l’ajuda del seu pare,
un intel·lectual liberal, i dirigí entre 1924 i 1925
El Heraldo de La Rioja. I fundà i dirigí també, entre
1926 i 1928 El Heraldo Riojano. La seva oposició
a la Dictadura de Primo de Rivera li costà un
munt de multes governamentals que ofegà econòmicament
l’empresa fins el seu tancament.
Es traslladà a Madrid per tal de dedicar-se
al periodisme. El 1930 inicià la seva relació amb
els escriptors de la seva generació, com Manuel
Andújar i Alejandro Casona, entre d’altres. Treballà
a la revista Estampa, fou cap de redacció
del diari Ahora i el 1933, després d’haver estat el
seu crític teatral fou nomenat director de La Voz,
el diari més jove de l’Estat. Més tard dirigí El Sol.
Freqüentà les tertúlies de José Ortega y Gasset a
La Granja del Henar i la del Café Regina presidida
per Manuel Azaña.
Publicà Remansos líricos (1917) i les seves
obres de teatre La Frontera (1934), i El báculo y
el paraguas (1936), foren representades al Teatre
Cervantes i al Teatre de la Zarzuela.
Durant la Guerra Civil deixa Madrid, per
anar primer a València i després a Barcelona on
fou director de La Vanguardia, entre 1937 i 1938.
El mateix any fou nomenat agregat de premsa a
París pel ministre d’Afers Exteriors.
El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a
França. I el maig, a Mèxic DF en un viatge pagat
pel Govern mexicà a tota la seva família conjuntament
amb altres onze intel·lectuals com José
Bergamín.
A Mèxic col·laborà a la revista Mañana i dirigí
el Boletín del Consejo Técnico de Ayuda a los Republicanos
Españoles. Féu crítica de cinema a Cinema
Reporter i, entre text original i adaptacions,
escriví més de cinquanta guions de pel·lícula,
entre els quals destaquen: El barbero prodigioso
(1941), El verdugo de Sevilla (1942), La barraca
(1944), Lo que va de ayer a hoy (1945), No basta
con ser charros (1945), La devoradora (1946), Jalisco
canta en Sevilla (1948), Yo soy charro de levita
(1949), Crimen y castigo (1950), Ahí viene Martín
Corona (1951) i Escuela de vagabundos (1954).
A Mèxic va publicar entre d’altres: Cartas a un
emigrado español (1939), El hombre que hizo un milagro
(1940), Historias de amor (1943), El diario de
Hamlet García (1944), De quince llevo una (1949),
La trampa (1953), Emplazado (1955) i El gafe o la necesidad
de un responsable (1956).
El 1956 presidí el Jurat del premi Guimerà de
teatre, convocat per les Edicions Catalònia de
Mèxic sota l’impuls de l’actriu Emma Alonso.
1941-1980
201
ESQUERRA A MÈXIC