Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

1941-1980
50
ESQUERRA A MÈXIC
Amadeu
Aragay i Daví
m Sabadell, 6 de desembre de 1886
H Mèxic DF, 13 de febrer de 1966
Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i, posteriorment,
a l’Institut Tècnic de Barcelona. Treballà
a l’Hostal de Sant Antoni, propietat de la
seva família i també fou un destacat jugador de
futbol del Centre d’Esports Sabadell. Fou empresari
d’un cinema de Vilanova i la Geltrú i
d’un music hall. I regentà un comerç de sastreria
i confecció a Barcelona.
Es casà amb Elionor Viñerta. Tots dos foren
col·laboradors de L’Avenir (1932-1934), publicació
republicana de Sant Cugat del Vallès.
Fou militant de les Joventuts Radicals de Catalunya.
Com a membre del Partit Republicà Radical
des dels setmanaris El Combate i ¡Rebeldes!
de Sabadell i Revolución de Barcelona es mostrà
molt combatiu amb Solidaritat Catalana i fou regidor
a Sabadell (1911-1914). El 1915 arran de les seves
discrepàncies amb el partit s’aproximà al Bloc
Republicà Autonomista.
El 1922 va participar amb Francesc Layret,
Lluís Companys i d’altres, en la formació de
la Unió de Rabassaires, de la qual esdevingué
un dels seus principals dirigents. Col·laborador
de la publicació Terra Lliure, va escriure el drama
Terra Nostra (el rabassaire), estrenat al Teatre
Principal de Terrassa el 1925.
El març de 1930 com a republicà radical va
signar el Manifest d’Intel·ligència Republicana
i el gener de 1931 fou empresonat quatre setmanes
al Castell de Montjuïc per donar suport a la
sublevació de Jaca.
El març de 1931 participà a la Conferència
d’Esquerres Catalanes en què es fundà Esquerra
Republicana de Catalunya. A les eleccions
municipals del 12 d’abril fou escollit regidor de
Barcelona. El 14 d’abril acompanyà Lluís Companys
en la proclamació de la República feta des
de l’Ajuntament. El juny fou elegit diputat per
la província de Barcelona a les Corts Constituents,
càrrec que revalidaria el 1933.
El 1932 ocupà la secretaria general de la UR i
el 1933 publicà El problema agrari català, on defensava
les reivindicacions rabassaires. Gradualment
marginat de la direcció d’una UR radicalitzada,
fou formalment expulsat del sindicat
pagès en el Congrés de maig de 1936.
Arran dels Fets del Sis d’Octubre de 1934 fou
processat.
Durant la Guerra Civil, el novembre de 1936,
passà a formar part del Comitè Permanent
d’Esquerra.
El 1939, en acabar la Guerra Civil, s’exilià a
França. El 14 d’abril de 1942 embarcà a Marsella
al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca,
fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del
Nyassa arribà a Veracruz el 22 de maig.
A Mèxic DF treballà en diverses activitats
comercials ben modestes. Intervingué en diferents
grups catalanistes i fou membre actiu a
l’Orfeó Català.
Es dedicà, també, a la pintura artística i el
1959 en féu una remarcable exposició.