Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

1941-1980
274
ESQUERRA A MÈXIC
Jaume
Simó i Bofarull
m Reus, 3 de setembre de 1884
H Torreón, 1958
Fill de Jaume Simó i de Rosalia Bofarull.
Es casà amb Elvira de Gimbernat i Maseras.
Cursà estudis primaris a Reus i el batxillerat al
Col·legi dels Jesuïtes de Sarrià de Barcelona. Va
iniciar la carrera de Medicina, que va abandonar
als primers cursos per seguir la de Dret a Madrid
i a Barcelona.
Fou membre del Centre Nacionalista Radical
de Reus. Director de la revista Atheneum del Centre
de Lectura de Reus, com a president de l’entitat
(1911-1912) va contribuir molt a catalanitzarlo.
Va ser un dels impulsors principals del Primer
Congrés d’Ateneus de Catalunya.
La seva trajectòria política s’inicià a la Unió
Federal Nacionalista Republicana, on va militar
de jove, i va continuar al Foment Republicà Nacionalista
de Reus, abans d’entrar a formar part del
Partido Republicano Radical. Després del seu ingrés
en aquest partit, el 1917, es va convertir en el
líder reusenc dels radicals. Mentre milità al PRR
va ser escollit per ocupar l’alcaldia de Reus entre
1919 i 1920, des d’on va promoure reformes socials
—va crear la Junta d’Extinció de la Mendicitat—
i la Diada de la Llengua Catalana. El 1921, implicat
en el procés per l’assassinat de l’alcalde Sardà
i sent amenaçat de mort pels anarquistes, amb la
protecció d’Alejandro Lerroux s’instal·là a Valladolid,
on publicà uns estudis de Dret prologats
per Antonio Royo Villanova.
Col·laborà en publicacions com Semanario Católico
de Reus, Pàtria Nova, Germinal, Foment, La
Columna de Foc, Revista del Centre de Lectura, Diario
de Reus, Estudis i als periòdics republicans El
Poble i La República.
L’abril de 1931 va ser nomenat governador civil
de Girona i el juny fou elegit diputat per Tarragona
a les Corts de la República en representació
del PRR dins la candidatura de la Coalició Republicano-Socialista.
Al Congrés denuncià l’intent
de suborn de Joan March al PRR.
El 1932 va separar-se del PRR per declarar-se
radical independent autonomista, fundant el
Partit Radical Autònom de Tarragona pel qual
fou elegit, aquell mateix any, diputat al Parlament
de Catalunya per Tarragona, en coalició
amb Esquerra.
El novembre de 1933 el Partit Radical Autònom
de Tarragona va adherir-se a Acció Republicana,
el partit de Manuel Azaña.
Arran dels Fets del Sis d’Octubre de 1934, fou
reclòs al vaixell-presó Manuel Arnús ancorat al
port de Tarragona.
Durant la Guerra Civil fou nomenat un dels
magistrats del Tribunal Popular de Tarragona.
El 1939, a la fi de la Guerra Civil s’exilià a França,
instal·lant-se a redòs de la Residència dels
Intel·lectuals Catalans de Montpeller, però el
1941 marxà cap a Mèxic.
A Mèxic DF va treballar traduint obres jurídiques
a l’espanyol per a la Unión Tipográfica Editorial
Hispano Americana.
El 1941 va rebre la nacionalitat mexicana.