Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Josep
Tomàs i Piera
m Barcelona, 6 d’agost de 1900
H Guadalajara, 9 de gener de 1976
Fill de Josep Tomàs i Boix i d’Àngela Piera i Trias.
El 1920 es llicencià en Dret a la Universitat de
Barcelona.
Inicià el seu compromís polític com a soci del
Casino Regionalista de la Bordeta.
El 1921 es casà amb Rosa Pons i Millet, amb
qui tingueren quatre fills: Rosa, Josep, Francesc
i Mercè.
Membre succesivament d’Acció Catalana,
d’Acció Republicana de Catalunya i de la força
nascuda de la seva confluència, el Partit Catalanista
Republicà, en fou un dirigent destacat fins
que el 1933 amb d’altres personalitats del partit,
com Antoni Rovira i Virgilli, Carles Pi i Sunyer
i Josep Sunyol i Garriga, ingressà a Esquerra. El
mateix any fou fundador i president de l’Editorial
Llibertat, que passà a ser la propietària de les
capçaleres d’Esquerra La Humanitat, Última Hora
i La Campana de Gràcia.
El 1933 fou elegit diputat d’Esquerra a les
Corts republicanes per la província de Barcelona.
El juny de 1934 formà part del grup de diputats
d’Esquerra que abandonà el Congrés com a protesta
per la sentència del Tribunal de Garanties
Constitucionals, contrària a la Llei de Contractes
de Conreu aprovada pel Parlament.
Per la seva participació en els Fets d’Octubre
de 1934 hagué d’exiliar-se a França, i no va poder
tornar fins el triomf del Front d’Esquerres a
les eleccions legislatives del febrer de 1936 en les
quals fou elegit de nou diputat d’Esquerra a les
Corts.
Durant la Guerra Civil representà Esquerra en
el Comitè Central del Front Popular i fou succesivament
sotssecretari de Sanitat i Beneficència,
ministre de Treball, Sanitat i Previsió, i cònsol de
la República a Mont-real.
El setembre de 1938 retornà a Catalunya i ocupà
un càrrec de secretari al Ministeri d’Estat,
aleshores amb seu a Barcelona.
A la fi de la Guerra Civil s’exilià a França. Poc
després, des de Saint Nazaire, s’embarcà en el
Champlain fins a Nova York. I en tren, passant
per Laredo, arribà a Mèxic DF, on es dedicà al comerç.
Col·laborà amb l’Orfeó Català i va presidir la
Comunitat Catalana de Mèxic.
Formà part de la JARE i n’ocupà la secretaria
a Mèxic. Participà de l’activitat de les Corts espanyoles
a l’exili i el 1945 impulsà i presidí un grup
parlamentari federalista, integrat per diputats
catalans, bascos i gallecs. Presidí també la comissió
parlamentària creada per analitzar el projecte
d’Estatut d’autonomia de Galícia.
El 1949 es traslladà a Guadalajara, on impartí
classes a la Universidad Autónoma i es dedicà
a treballar com a administratiu. No obstant, un
problema de pèrdua de vista l’anà afectant progressivament.
El 1953 participà a la Primera Conferència Nacional
Catalana.
1941-1980
291
ESQUERRA A MÈXIC