Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

1941-1980
122
ESQUERRA A MÈXIC
Antoni
Dot i Arxer
m Olot, 8 de juny de 1908
H Houston, 5 d’agost de 1972
Fill d’Antoni Dot i Toneu i de Maria Arxer i
Viñas. El matrimoni va tenir dos fills: Josefina
i Antoni.
Acabat el batxillerat, entrà a treballar com
a comptable a la Cooperació Fabril, empresa
tèxtil d’Olot. Inquiet activista cultural des de
ben jove, participà en la fundació de la Revista
d’Olot (1926-1928) i a partir de 1930 inicià una militància
activa en la Concentració Republicana
d’Olot fundant el setmanari Acció Ciutadana.
El 1930 es casà amb Remei Masdemont i Puquí
(1909-1987), amb qui tingueren dos fills: Jordi
(Olot, 1931) i Montserrat (Mèxic DF, 1945).
El març de 1931 participà, conjuntament amb
Ramon Calm en representació de Concentració
Republicana d’Olot, a la Conferència d’Esquerres
Catalanes en la que es fundà Esquerra Republicana
de Catalunya.
El febrer de 1932, en el 1r Congrés Nacional
d’Esquerra va ser elegit membre del Comitè
Executiu. I el novembre fou elegit diputat d’Esquerra
al Parlament per Girona, on fou secretari
primer de la Mesa, càrrec que mantingué i exercí
a l’exili.
Arran de la seva participació en els Fets del
Sis d’Octubre de 1934 a la Garrotxa fou condemnat
a quatre mesos i mig de presó a Girona.
Durant la Guerra Civil, el juliol de 1937, fou
nomenat director general d’Assistència Social.
El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a
França, on ja hi era la seva família. S’instal·laren
a redòs de la Residència dels Intel·lectuals Catalans
de Montpeller. Treballà a la verema i estudià
a la Universitat de Montpeller, obtenint un
graduat en Llengua i Literatura Francesa. El 14
d’abril de 1942 la família embarcà a Marsella al
Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala
a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa
arribaren a Veracruz el 22 de maig.
A Mèxic DF, treballà per a una empresa d’assegurances,
Indo Latina Compañia General de
Seguros, i n’arribà a ser el gerent.
El 1952 va rebre la nacionalitat mexicana.
El 1958 creà la seva pròpia empresa, Dot e Hijos
y Asociados.
A l’exili intervingué en nombroses iniciatives
polítiques com el Libro blanco de Cataluña (1956)
editat a l’Argentina i adreçat als delegats de l’Assemblea
de l’ONU; en la formació de la Comissió
Nacional de Planejament (1954); en la Segona
Conferència Nacional Catalana de Mèxic
(1966); o en la formació de la Comissió d’Estudis
Econòmics i Socials. El 1956 publicà Presència,
llibre recopilatori d’articles polítics.
Va guanyar una englantina als Jocs Florals de
1945 celebrats a Bogotà amb Començo a retrobarme.
Membre actiu de l’Orfeó Català, en fou vicepresident
(1955-56). A finals de 1955 intervingué
en la fundació de l’Institut Català de Cultura,
que presidí durant anys.
Als anys 1960 pugué tornar alguns cops a Catalunya,
amb passaport mexicà, visitant Olot.