Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

1941-1980
206
ESQUERRA A MÈXIC
Lluís
Mestres i Capdevila
m Tarragona, 6 de març de 1897
H Teuhacán, 18 de juliol de 1968
Fill de Lluís Mestres i Pons i d’Isabel Capdevila
i Nogués. El matrimoni va tenir tres fills: Lluís,
Antoni i Carme.
Coneixedor de les noves tècniques enològiques
de caràcter electroquímic les difon en els
seus viatges a les zones vinícoles de Xile i de
l’Argentina, on dicta, durant els anys 1926 i 1927,
un gran nombre de conferències científiques.
Anys després, el 1933, es delegat per la Generalitat
als Estats Units per intentar obrir el mercat
californià als vins catalans.
Es casà amb Gabriela Matas i Gardelle, amb
qui tingueren una filla: Anna (Nimes, 1943).
El març de 1931 participà a la Conferència
d’Esquerres Catalanes on es fundà Esquerra Republicana
de Catalunya. El febrer de 1932, en el 1r
Congrés Nacional d’Esquerra, fou elegit membre
del Comitè Executiu.
Dirigent de la Joventut Republicana de Tarragona
col·laborà en el seu setmanari Avançada.
Arran dels Fets del Sis d’Octubre de 1934, fou
reclòs al vaixell-presó Manuel Arnús ancorat al
port de Tarragona.
Amb l’esclat de la Guerra Civil fou comissari
delegat de la Generalitat per les terres tarragonines,
obertes al front de batalla i de màxima
complexitat político-militar, on s’imposa al
Governador militar i controla políticament l’organització
militar. Facilità la fugida de tècnics
alemanys de Flix. Protegí el patrimoni de la Catedral
de Tarragona i salva, entre d’altres, les vi-
des del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe de
Tortosa.
El gener de 1937, apaivagada la situació, deixa
la Comissaria de Tarragona i passa al departament
de Finances de la Generalitat. Primer fou
delegat de la Generalitat al Banc Exterior d’Espanya
i membre del Consell General de la Banca
Catalana. El juliol fou nomenat director general
de Crèdit i Tresoreria, i posteriorment, de
Patrimoni i Rendes.
El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià passant
la frontera francesa amb els presidents
Companys i Aguirre. S’instal·là a París i participà
en el SERE i en la direcció d’Esquerra.
Quan l’exèrcit alemany entrà a França es retira
fins a la Provença i retorna a la seva professió
treballant a l’Estació Enològica de Nimes i
mantenint relació de nou amb professionals de
Califòrnia.
Amb l’ocupació total de França pels alemanys,
el 1942, embarcà cap a Mèxic i s’establí a Mèxic
DF i després a Monterrey.
El 1946 retornà a Europa però no aconseguí
entrar a Catalunya per estar encausat pel Tribunal
Superior de Justícia Militar. El 1949 fa cap a la
ciutat lliure de Tànger cridat per Josep Andreu i
Abelló on crearen el Banc Immobiliari i Comercial
del Marroc. El 1951 tornà a Mèxic on hagué
d’afrontar greus problemes de subsistència. Malalt
i en plena desesperança per no poder veure ni
el seu país ni la seva família, se suïcidà.