Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla
Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla
Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>1941</strong>-<strong>1980</strong><br />
210<br />
ESQUERRA A MÈXIC<br />
<strong>Josep</strong><br />
Mora i Madalena<br />
m Barcelona, 30 de novembre de 1906<br />
H Roma, 8 de juliol de 1992<br />
Fill de Lluís Mora i Tusquellas i d’Enriqueta<br />
Madalena i Bolós.<br />
En nèixer, per problemes de salut de la seva<br />
mare, es traslladà a viure a Sogorb, on va viure<br />
fins els quatorze anys, quan tornà a Barcelona<br />
per reintegrar-se amb tota la família: pare, mare<br />
i cinc germans (tres noies i dos nois).<br />
Després d’estudiar el batxillerat, començà a<br />
treballar en activitats comercials.<br />
Militant d’<strong>Esquerra</strong> des del 1931.<br />
Va fer la Guerra Civil al 3r Batalló de la 178a<br />
Brigada Mixta de la 55a Divisió, de l’Exèrcit Republicà.<br />
El 7 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil,<br />
s’exilià a França, passant pel Pertús. Ingressà<br />
al camp de concentració d’Argelers i quan aconseguí<br />
sortir-ne s’instal·là a Tolosa de Llenguadoc,<br />
on treballà als tallers de la societat estatal francesa<br />
de ferrocarrils SNCF.<br />
A principis de <strong>1941</strong> es casà, a Tolosa de Llenguadoc,<br />
amb Dolors Soler i Violant (Barcelona,<br />
1905 - <strong>Mèxic</strong> DF, 1988), militant d’Acció Catalana<br />
Republicana. El 25 de desembre va nèixer la<br />
primera filla del matrimoni: Núria.<br />
El 8 de setembre de 1942 la família embarcà a<br />
Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca,<br />
fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord<br />
del Nyassa enfilaren rumb a Amèrica.<br />
El 8 d’octubre de 1942 la seva filla Núria va<br />
morir d’una bronquitis capilar, a bord del Nyas-<br />
sa ancorat a Port of Spain a l’illa de Trinitat, última<br />
escala del viatge. El governador de l’illa no<br />
va permetre enterrar el cos a terra ferma, malgrat<br />
les gestions del comandant portuguès del vaixell.<br />
Durant el velatori va sorgir, entre alguns passatgers,<br />
un conflicte per l’ús de les banderes catalana<br />
i republicana que fou resolt, gràcies a la intervenció<br />
d’Antoni Maria Sbert, posant les dues<br />
senyeres damunt del taüt, abans de llençar-lo finalment<br />
al mar, la matinada del dia 9 d’octubre.<br />
Una setmana després d’aquest tràgic succés,<br />
el matrimoni va arribar finalment a Veracruz, a<br />
bord del Nyassa, el 16 d’octubre.<br />
A <strong>Mèxic</strong>, va viure durant quatre anys a Culiacán<br />
dedicat a activitats comercials i establint<br />
forts llaços d’amistat amb membres de la colònia<br />
libanesa. El 1943, a Culiacán, va nèixer el segon<br />
fill del matrimoni: Enric.<br />
Fou l’introductor del futbol a la regió, una<br />
zona on només es practicava el beisbol.<br />
El 1947 es traslladà a viure a <strong>Mèxic</strong> DF on hi<br />
va viure fins el 1991, quan decidí tornar a Barcelona<br />
sense avisar ningú. El seu fill Enric, conseller<br />
econòmic de l’Ambaixada de <strong>Mèxic</strong> a Itàlia,<br />
el localitzà vivint a una pensió amb la salut<br />
molt deteriorada i el va convèncer per anar a<br />
viure amb la seva família a Roma, on va morir<br />
sis mesos després.<br />
Les seves cendres, com les de la seva esposa i<br />
les restes de la seva filla reposen al mar.