Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Jordi
Tell i Novellas
m Barcelona, 24 de maig de 1907
H Fredrikstad, 24 d’octubre de 1991
Fill del notari Guillem August Tell i Lafont i de
Teresa Novellas i de Molins.
El 1929 contragué matrimoni amb Elia Fernández
de la Reguera, amb qui tingueren un
fill: George (1931).
Estudià a la Llotja de Barcelona sota el mestratge
de Fèlix Mestres.
El 1931 es titulà a l’Escola Superior d’Arquitectura
de Barcelona.
La seva participació en els Fets d’Octubre de
1934 l’obligà a emigrar a Alemanya on va fer de
professor en el taller d’arquitectura de l’Escola
de Belles Arts de Berlín.
Arran de l’aixecament franquista de 1936 es
posà a les ordres del legítim Govern republicà a
l’ambaixada de Berlín. El seu compromís li reportà
diverses detencions per part de la Gestapo
per la qual cosa, i per tal de protegir-lo, el govern
de la República Espanyola el va nomenar
vicecònsol a Hamburg. Això no impedí que els
nazis continuessin assetjant-lo fins que el març
de 1937 el conduiren en vaixell a la Corunya on
el lliuraren a les autoritats franquistes que l’empresonaren.
Després d’un any i mig de reclusió,
fou posat en llibertat per tal d’incorporar-se a
files de l’exèrcit franquista, però aconseguí evadir-se
en un vaixell de pesca i arribar a Brest.
De retorn a Barcelona, el 1938, fou nomenat
encarregat de negocis a l’ambaixada d’Oslo.
Ocupada Noruega pels nazis, fou novament
empresonat. Aconseguí evadir-se i arribà a Su-
ècia amb la seva segona esposa Ella Bjerknes
(Sarpsborg, 1918 - Los Angeles, 1981), amb qui
tingueren dos fills: Liv Núria (Mèxic DF, 1943-
1970) i Pere (Fredrikstad, 1948). D’allí passaren
a l’URSS i amb el transsiberià fins a Vladivostok.
D’allí al Japó, als Estats Units i, finalment a
Mèxic on entraren el 16 de juny de 1941 per Nuevo
Laredo.
A Mèxic DF exercí l’arquitectura, principalment
al servei de l’empresa contructora dels
germans Josep i Jeroni Bertran i Cusiné. Associat
amb Josep Maria Xammar i Sala creà l’empresa
de mobles i decoració Curvomex.
Poc després del final de la Segona Guerra
Mundial, tornà a Noruega, on va viure la resta
de la seva vida.
El 1956 contragué de nou matrimoni amb
Rigmor M. Olsen (Sarpsborg, 1930), amb qui
tingueren dos fills: Ernest (1959) i Montserrat
(1963).
Durant anys va viure en una cabana sense
llum elèctrica a un illot del municipi de Hvaler.
El naixement dels seus últims dos fills el portaren
de nou a viure al continent, a Dilling, i a
esdevenir arquitecte superior a l’oficina de l’arquitecte
provincial d’Østfold. S’especialitzà en
la construcció d’hospitals, sanatoris mentals i
escoles especials.
A principis dels 1970 milità i presidí el Sosialistisk
Folkeparti (Partit Popular Socialista de Noruega)
al comtat d’Østfold.
1941-1980
289
ESQUERRA A MÈXIC