Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

1941-1980
116
ESQUERRA A MÈXIC
Dalmau
Costa i Vilanova
m El Port de la Selva, 28 de juliol de 1902
H Mèxic DF, 16 de març de 1974
Empresari d’hosteleria i mecenes de l’exili.
Fill de Salvador Costa i Abras i de Remei Vilanova
i Bosch. El matrimoni va tenir cinc fills:
Dalmau, Antoni, Maria, Consol i Teresa.
Va estudiar al seminari de Girona, però es retirà
de la carrera eclesiàstica per a treballar al
restaurant familiar al Port de la Selva.
El 1923 s’exilià per primer cop a París pel seu
compromís polític contra la Dictadura de Primo
de Rivera.
Més tard s’establí a Barcelona on milità a Esquerra
des de la seva fundació el 1931. Fou redactor
de L’Opinió i posteriorment cap de Protocol
del Parlament de Catalunya.
El 1934, a conseqüència dels Fets del Sis d’Octubre,
fou reclòs al vaixell-presó Uruguay ancorat
al port de Barcelona. Quan aconseguí sortir
en llibertat s’exilià de nou a París, fins el triomf
del Front d’Esquerres a les eleccions legislatives
del febrer de 1936.
En esclatar la guerra vivia entre Barcelona i
el Port de la Selva.
Es casà amb l’actriu Emma Alonso, amb
qui tingueren dos fills: Glòria (Barcelona, 1936 -
Mèxic DF, 1990) i Dalmau (Mèxic DF, 1942 - Puerto
Vallarta, 2003).
Durant el conflicte la seva esposa i la filla
s’instal·laren a Vernet dels Banys, unint-se a
elles al final de la Guerra Civil, creuant la frontera
per la Jonquera el 4 de febrer de 1939. El 7 de
novembre embarcaren a Bordeus al Manhattan
que els portà a Nova York. El 22 de novembre
entraren a Mèxic per Nuevo Laredo.
A Mèxic DF fundà, amb el seu germà Antoni,
el restaurant Papillon. Després es van separar
i va obrir en solitari els restaurants Ambassadeurs,
La Cava i Del Lago. Quan es va retirar
va cedir gran part del seu patrimoni en restaurants
als seus treballadors. Fundà l’Asociación
Nacional de Restaurantes i l’Escuela de Empleados
de Restaurantes. Va rebre diverses distincions
per la seva tasca gastronòmica.
El 1940 va rebre la nacionalitat mexicana.
Va finançar tant les activitats d’Esquerra com
donà suport econòmic al president Tarradellas
al seu exili de Saint-Martin-le-Beau.
Formà part de la Comissió Organitzadora
dels Jocs Florals de la Llengua Catalana del 1942
celebrats a Mèxic DF i dels del 1969 celebrats a
Guadalajara.
Va patrocinar el Premi Guimerà de teatre,
amb la seva dona, i diverses activitats culturals,
com l’edició de la revista Veu Catalana i el
número 106 de la Revista de Catalunya. També
va contribuir a finançar la revista Ressorgiment
de Buenos Aires, que publicava Hipòlit Nadal i
Mallol i, ocasionalment, Pont Blau.
El 1964 formà part de la primera delegació
d’Òmnium Cultural a Mèxic.
Es va relacionar intensament amb intellectuals
i polítics catalans i fou molt respectat
pels governants mexicans.