Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

1941-1980
182
ESQUERRA A MÈXIC
Vicenç
Guarner i Vivanco
m Maó, 11 de setembre de 1893
H Mèxic DF, 23 de gener de 1981
Militar.
Fill del militar xativí Teodor Guarner i Benedicto
i de la gaditana Remedios Vivanco Magarre.
El seu germà Josep (Barcelona, 1899 - Mèxic
DF, 1972) també fou militar.
El 1923 es casà amb Natividad Dalias Chartres
(Saragossa, 1903) amb qui tingueren dos fills: Vicenç
(Barcelona, 1928) i Josep Enric (Barcelona,
1932).
Estudià a l’Academia de Infantería de Toledo i
rebé formació d’Estat Major a Madrid. Participà
a la guerra del Marroc (1918-1925) i arribà a ser un
autèntic arabista. Fou secretari del govern al Sàhara
(1927-1930), fins que fou ascendit a comandant
i destinat a Barcelona. El 1931 és nomenat
cap d’Estat Major de la 7a Brigada d’Infanteria.
El 1932 participà en el control de la revolta de l’Alt
Llobregat. Tot i no participar en els Fets d’Octubre
de 1934, va amagar el seu germà Josep i els
seus amics Jesús Pérez Salas i Arturo Menéndez
fins que sortiren clandestinament del país.
El 1934 s’afilià a la Unión Militar Republicana
Antifascista i en fou el màxim responsable a
Catalunya. El 1936 Companys el nomenà cap dels
Serveis d’Ordre Públic de la Generalitat.
El 1936, en esclatar la Guerra Civil, contribuí
decisivament, amb el capità Frederic Escofet, a la
derrota facciosa a Barcelona. Nomenat sotssecretari
de la Conselleria de Defensa, organitzà l’Escola
d’Oficials dels Escolapis de Sarrià i l’Escola
de Transmissions de Sant Cugat del Vallès.
Com a cap d’Estat Major de l’Exèrcit de l’Est,
comandat pel general Sebastian Pozas, lluità als
fronts de Còrdova i Extremadura. El 1937 s’incorpora
a l’Estat Major del Ministeri de Defensa
com a responsable de la Secció d’Operacions. El
1938 fou nomenat director de l’Escola Popular de
l’Estat Major. Fou també agregat militar a la Legació
de l’Espanya republicana a Tànger, on organitzà
sabotatges i espionatge contra el Marroc espanyol
controlat pels franquistes.
El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s’exilià a Casablanca,
on detingut per la Gestapo se salvà de
la deportació a Espanya gràcies al general francès
Vergès, antic professor seu. El 18 de novembre de
1941 arribà a Veracruz a bord del Quanza.
El 1942 va rebre la nacionalitat mexicana.
El mateix any s’incorporà a l’Exèrcit Mexicà
amb el grau de coronel d’Estat Major de les Forces
Aèries. Fou agregat militar de l’ambaixada republicana
(1945-1949). Col·laborà a les revistes
Quaderns de l’Exili. Tiempo, Mundo Libre, Anáhuac,
La Propiedad i al Diccionario Enciclopédico UTEHA.
Fou subgerent del Banco de la Propiedad.
Ingressà a la maçoneria amb el seu germà Josep
en plena guerra. Formà part del Supremo
Consejo Masónico de España (1957-1969).
Entre els seus llibres destaquen El Ejército español
y la lucha por la libertad (1951), El asesinato
del general Humberto Delgado (1966), Cataluña en
la guerra de España, 1936-1939 (1975) i L’aixecament
militar a Catalunya i la guerra civil (1980).