Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Joaquim
Bombi i Garcia
m Arenys de Mar, 1 de setembre de 1913
H Barcelona, 3 de desembre de 1975
Fill de Joan Bombi i Roget i de Josefa Garcia i
Fornaguera. El matrimoni va tenir tres fills, Josep,
Joan i Joaquim.
Estudià comptabilitat i fou banquer del Banc
Comercial de Barcelona durant quinze anys.
Es casà amb Antònia Font i Orobitg. Van tenir
tres fills: Josefina (Barcelona 1937-1979), Jordi
(Mèxic DF, 1946) i Núria (Mèxic, 1954).
El 1936, a l’inici de la Guerra Civil, s’incorporà
a l’exèrcit, al Cos d’Infanteria de la 136 Brigada
Mixta, unitat de defensa de costes. Fou nomenat
comissari de Companyia. Intervingué a
les operacions de Belchite i a les retirades d’Aragó
i Catalunya.
El 8 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil,
s’exilià amb la seva família a França passant
per Portbou. Va estar a Portvendres, Marsella,
Lió i Bordeus, fins que l’11 de juny salparen des
de Bordeus a bord de l’Ipanema, arribant a Veracruz
el 7 de juliol. Van rebre auxili del Comitè
Argentí d’Ajut a l’Espanya Republicana.
Va treballar en una empresa distribuïdora de
pel·lícules a Torreón. A principis de juliol de
1946 es traslladà a Mèxic DF i el dia 15 del mateix
mes (data de naixement del seu fill Jordi)
començà a treballar a la fàbrica tèxtil La Fama
Montañesa —anomenada després Hilados y
Tejidos Mexicanos— com a gerent de la mateixa
fins mitjans de 1954. Posteriorment passà a
desenvolupar el càrrec de gerent general a la fàbrica
tèxtil Casa Zaltzmsan. El 1956 deixa la fà-
brica i compra la llibreria papereria Impulsora
Escolar.
El 1950 va rebre la nacionalitat mexicana.
L’estiu de 1959 es va vendre la llibreria per
tornar a Catalunya, però la manca d’un document
de l’Ambaixada espanyola li va fer ajornar
el viatge. A conseqüència d’això es traslladà
a viure a Veracruz, on havia d’embarcar, i obrí
una altra llibreria papereria anomenada Bombi.
El 1959, l’Estat espanyol – Representación en
México, l’autoritzà a tornar sense represàlies. El
1960 l’ambaixada de Mèxic li expedeix el passaport
espanyol per viatjar a Barcelona com a repatriat,
tant ell, com la seva esposa, els tres fills
i la seva mare.
El 18 de maig de 1960 embarcà a Veracruz en
la motonau Guadalupe, amb destinació a Bilbao,
on arribà el 12 de juny, per continuar en
tren fins Barcelona, instal·lant-se a casa d’un
amic.
El 1962, després d’estar dos anys sense trobar
treball degut als seus 47 anys, entrà a treballar a
Autocars Molist, fent-se càrrec de la comptabilitat
i assumptes de gerència, fins la seva mort.
1941-1980
77
ESQUERRA A MÈXIC