Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Alfred
Perenya i Pàmies
m Lleida, 13 de setembre de 1915
H Santo Domingo, 20 de febrer de 1959
Fill de l’advocat i polític republicà Alfred Perenya
i Reixachs i d’Helena Pàmies i Postius.
Des de ben jove milità a la Joventut Republicana
de Lleida, fundada pel seu pare i pel seu
oncle Humbert Torres i Barberà, i col·laborà a
La Jornada.
El 1935 es llicencià en Dret a la Universitat de
Barcelona doctorant-se a Madrid el 1936.
Durant la Guerra Civil, i a causa de la seva
miopia, no pogué allistar-se a les unitats combatents
com la Columna Macià-Companys, de
la què el seu cosí Víctor Torres i Perenya n’era
comissari polític. Va prestar els seus serveis
com a redactor del cos jurídic de l’Exèrcit Republicà.
A la fi de la Guerra Civil s’exilià primer a
França, on es casà amb la professora Mercè Gili
i Maluquer amb qui tingueren quatre filles:
Maria Heidi (Santo Domingo, 1940 - Mèxic DF,
2006), Mercè (Mèxic DF, 1944), Núria (Mèxic
DF, 1952) i Helena (Mèxic DF, 1957).
Marxà després cap a Amèrica amb la seva esposa,
la seva germana Helena, el seu cunyat Xavier
Malagón i un matrimoni amic, Elisa Sales i
Miquel Garcia Santesmases.
S’instal·là a la República Dominicana, treballant
a l’Instituto Colón, a Santo Domingo, aleshores
anomenada Ciudad Trujillo.
El 1942, acompanyat de la família es traslladà
a Mèxic, on fou gerent d’exportacions dels Laboratoris
Hormona; i la seva esposa Mercè Gili,
filla de l’il·lustre filòleg lleidatà Samuel Gili i
Gaya, professora al Colegio Madrid, fundat el
1941 per la JARE.
Alfred Perenya exercí també de traductor de
francès i anglès de diferents llibres pel Fondo de
Cultura Econòmica. Fou autor d’una obra de teatre,
titulada La escoba verde.
En un dels seus viatges comercials pel Carib
com a representant farmacèutic, sortí de l’Havana,
passà per Port-au-Prince i arribà a l’aeroport
General Andrews de Ciudad Trujillo on va ser
vist per darrer cop.
La família, els amics i el propi govern mexicà
iniciaren immediatament després de la seva desaparició
les tasques de recerca. Fins i tot van fer
gestions el Vaticà, alts funcionaris de l’ONU i de
l’OEA, però tot fou en va.
Es creu que el govern del dictador dominicà
Leónidas Trujillo, vigilava el representant local
de l’empresa farmacèutica on treballava Alfred
Perenya i que va assumir que ell era un agent
d’enllaç amb les activitats revolucionàries dels
exiliats dominicans a Cuba i Veneçuela, per la
qual cosa, suposadament, va ser segrestat i assassinat
pels agents del Servicio de Inteligencia Militar.
Només després de la mort de Trujillo i d’innombrables
gestions prop de les noves autoritats
dominicanes la família va obtenir un certificat de
defunció on es feia constar que “havia estat una
víctima més de la tirania de Trujillo”.
1941-1980
229
ESQUERRA A MÈXIC