Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

1941-1980
74
ESQUERRA A MÈXIC
Alfons
Boix i Vallicrosa
m Santa Coloma de Farners, 19 de juliol de 1899
H Mèxic DF, 1965
Fill de Josep Boix i Estany i de Catalina Vallicrosa
i Corbera. Fou el cinquè fill dels vuit que tingué
el matrimoni.
El 1920 es llicencià en Ciències Químiques a
la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona
i el 1922 es doctorà en Farmàcia a Madrid.
Va treballar al laboratori de la mateixa Facultat
de Barcelona, a una farmàcia durant tres anys i
a l’Escola Industrial de Terrassa com a professor
auxiliar de química durant quatre anys. Fou catedràtic
d’agricultura a Tortosa, dos anys, a Granollers
durant un any més, i catedràtic de Ciències
Naturals a l’institut de Pi i Margall de Barcelona,
durant tres anys.
Es casà amb Roser Albert i Puig, auxiliar de
farmàcia, amb qui va tenir dues filles: Roser
(1924) i Mercè (1929).
El 1932 fou candidat d’Acció Catalana a les
eleccions al Parlament de Catalunya per Girona.
Ni ell ni cap company de candidatura no foren
escollits. Posteriorment ingressà a Esquerra,
i el gener de 1934, en guanyar ERC les eleccions
municipals, va esdevenir alcalde de Montcada i
Reixac, on vivia i regentava una farmàcia.
Arran dels Fets del Sis d’Octubre de 1934 fou
empresonat durant dos mesos. Restituït al capdavant
de l’alcaldia, el febrer de 1936, hi continuà
fins el febrer de 1938.
El juliol de 1936, a l’inici de la Guerra Civil,
s’incorporà a les Milícies de la Agrupació Socialista
Madrilenya i el gener de 1939 a l’Exèrcit
Republicà com a soldat sanitari a la Direcció de
Sanitat Militar a les ordres del tinent coronel de
Farmàcia Militar Julio Colón.
El 7 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil,
s’exilià a França instal·lant-se a Tolosa de Llenguadoc
amb l’ajuda de l’Universitario de Ayuda
a los Refugiados Españoles. Seleccionat per la
Junta de Cultura Española el 24 de maig embarcà
a Seta a bord del Sinaia, arribant el 13 de juny
a Veracruz. La seva dona i les seves dues filles,
creuaren els Pirineus a peu amb un guia, s’embarcaren
fins a Nova York i des d’allà viatjaren
després a Mèxic.
Un cop a Veracruz viatjà, acompanyat del
doctor Josep Puche i Àlvarez, a Mèxic DF on
visqué i treballà, primer com a director químic
dels laboratoris alemanys Beick Felix i després
com a cap d’investigació i producció als laboratoris
Laquisa, propietat de Cèsar Pi-Sunyer.
L’octubre de 1939 entrà com a professor de química
a l’Instituto Luis Vives.
Finalment es va establir pel seu compte i va
adquirir una farmàcia anomenada Frontera.
El 1942 va rebre la nacionalitat mexicana.
Va publicar, tant en castellà com en català,
nombrosos articles científics, culturals i històrics
i col·laborà amb la revista Pont Blau. Els
seus estudis sobre Anselm Turmeda i Ramon
Llull es completaren amb d’altres obres titulades
El vent de la història, Catalanitat i nou humanisme
o Homenatge a Pere Bosch Gimpera.