Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla

Joan
Lluhí i Vallescà
m Barcelona, 12 d’octubre de 1897
H Mexic DF, 21 d’agost de 1944
Fill de l’advocat i polític republicà Joaquim
Lluhí i Rissech i de Trinitat Vallescà.
Es formà com a advocat al bufet del seu pare
on coneixeria els també advocats Pere Comas i
Joan Casanelles amb els que el 1928 fundà el setmanari
socialista L’Opinió, d’oposició a la Dictadura
de Primo de Rivera. El 1930 fruit de la seva
actitivat política fou empresonat a la Model.
Es casà amb Rosa Sterna i Marín amb qui tingueren
quatre fills: Rosa (Barcelona, 1930 - Palm
Desert, 2007), Joaquim, Joan (Barcelona, 1935) i
Mercè (Tolosa de Llenguadoc, 1937).
Des del grup de L’Opinió impulsà la Conferència
d’Esquerres Catalanes on, el març de 1931
es fundà Esquerra Republicana de Catalunya, de
la que en fou un dels seus màxims dirigents. A
les eleccions municipals del 12 d’abril fou elegit
regidor a Barcelona, el maig va ser elegit diputat
a la Diputació provisional de la Generalitat i el
juny diputat a Corts Constituents.
El 1932 fou elegit diputat al Parlament. Al
Govern de la Generalitat fou primer conseller
d’Obres Públiques i després de la Presidència.
Fruit d’un cert enfrontament amb el sector
d’Estat Català, el grup de L’Opinió fou expulsat
d’Esquerra l’octubre de 1933, creant una nova
força política, el Partit Nacionalista Republicà
d’Esquerra, que en coalició amb Acció Catalana
Republicana, combaté el seu antic partit en les
eleccions legislatives de novembre de 1933, si bé
fracassà estrepitosament.
El gener de 1934 Companys el nomenà conseller
de Justícia i Dret, des d’on defensà el Projecte
de llei de contractes de conreu.
Arran dels Fets del Sis d’Octubre de 1934 va ser
reclòs al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de
Barcelona. Fou condemnat a cadena perpètua i
empresonat al penal del Puerto de Santa María.
El febrer de 1936, després de la victòria del
Front d’Esquerres a les eleccions legislatives, tot
el govern fou amnistiat reprenent-se la normalitat
institucional del país. Després de l’èxit electoral
el PNRE es reintegrà dins Esquerra.
A partir de maig de 1936 la seva carrera política
adoptà un nou rumb en incorporar-se al govern
central. Fou succesivament ministre de Treball,
Sanitat i Previsió, ministre de Comunicacions i
Marina Mercant i, ja durant la Guerra Civil, de
nou ministre de Treball. El 1937 fou nomenat
cònsol d’Espanya a Tolosa de Llenguadoc.
Finalitzada la guerra, s’instal·là primer a redòs
de la Residència dels Intel·lectuals Catalans
de Montpeller, i després féu cap a Mèxic.
A Mèxic DF exercí d’assessor jurídic d’entitats
bancàries, entre les quals el Banco de la Propiedad
y de la Industria Téxtil, regentat pel seu amic
Joan Casanelles.
El desembre de 1939 les autoritats franquistes,
van confiscar-li la totalitat dels béns i el van inhabilitar
perpètuament.
Participà a les reunions de les Corts espanyoles
celebrades a l’exili mexicà.
1941-1980
193
ESQUERRA A MÈXIC