Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla
Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla
Esquerra a Mèxic (1941-1980) - Fundació Josep Irla
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>1941</strong>-<strong>1980</strong><br />
66<br />
ESQUERRA A MÈXIC<br />
<strong>Josep</strong> Maria<br />
Bertran de Quintana<br />
m Barcelona, 2 de gener de 1884<br />
H <strong>Mèxic</strong> DF, 5 de febrer de 1960<br />
Industrial.<br />
Fill de Valentí Bertran, tinent coronel d’artilleria<br />
de l’exèrcit, i de Consol de Quintana. Era<br />
el petit de quatre germans: Anna, Miquel, Tomàs<br />
i ell mateix.<br />
Estudià al Col·legi Sant Agustí de Barcelona<br />
i posteriorment cursà els estudis de batxillerat a<br />
l’Institut Girona fins el 1897, en què inicià els estudis<br />
superiors a la Universitat de Barcelona, on<br />
es llicencià en Dret el 1903.<br />
El 1923 va contraure matrimoni amb Valentina<br />
España de Digoine du Palais, i s’inicià en<br />
tasques polítiques al Centre d’<strong>Esquerra</strong> Republicana<br />
de Barcelona. Tingué amistat amb Lluís<br />
Companys, de qui en fou secretari particular,<br />
i participà en la creació, el març de 1931, d’<strong>Esquerra</strong><br />
Republicana de Catalunya. El 12 d’abril<br />
del mateix any fou escollit regidor de l’Ajuntament<br />
de Barcelona per la candidatura d’ERC i<br />
la Unió Socialista de Catalunya amb 4.367 vots.<br />
La seva activitat se centrà en aconseguir millores<br />
pels barris que formaven part del seu districte<br />
(el II) i en especial dels indrets menys afavorits<br />
com les «Cases Barates» o el barri del Pont<br />
de les Vaques, a promoure la cultura i a investigar,<br />
com a membre de la Comissió de Responsabilitats,<br />
els comptes de l’Ajuntament durant els<br />
anys de Dictadura de Primo de Rivera.<br />
El 14 d’abril de 1931 tingué un paper destacat<br />
en redactar, juntament amb el propi Francesc<br />
Macià, Ventura i Gassol i Jaume Aiguader,<br />
el discurs de proclamació de la República Catalana.<br />
Durant el període republicà va participar en<br />
la vida pública a través de diaris com L’Opinió<br />
o El Diluvio. Especialment importants foren les<br />
seves col·laboracions en el diari portaveu d’ERC<br />
La Humanitat.<br />
A partir de 1933 deixà la militància política<br />
activa i es dedicà en cos i ànima, fins l’esclat<br />
de la Guerra Civil, a promoure el Comitè Català<br />
contra la Guerra, institució de la qual fou el<br />
president.<br />
Durant la guerra fou magistrat de l’Audiència<br />
de Barcelona i jutge especial designat per la<br />
Generalitat per a la investigació d’exhumacions<br />
d’assassinats i inhumacions clandestines.<br />
S’exilià primer a França. El 14 d’abril de 1942<br />
embarcà a Marsella al Maréchal Lyautey rumb<br />
a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca<br />
a bord del Nyassa arribà a Veracruz el 22<br />
de maig.<br />
A <strong>Mèxic</strong> reinicià la seva militància a <strong>Esquerra</strong><br />
però no va tenir cap actuació pública destacada.<br />
[QSB]