"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

11
vilaweb.cat
Divendres 02 d’octubre 2020
INHABILITACIÓ DEL PRESIDENT QUIM TORRA
ENTREVISTA
L’independentisme
persegueix una finalitat que
és la república catalana i,
per tant, no li serveixen els
mètodes del catalanisme
de desobediència, has d’acceptar que la
repressió pot venir dels àmbits de la mateixa
autonomia. Tot això és la màxima
complicació del nostre moment.
—I això no es pot desmuntar de cap
manera?
—Jo no faré servir la paraula ‘desmuntar’.
Tot això cal desbordar-ho i això ho
desbordarà la gent votant. Si una majoria
vol la independència, serem independents.
És així. Això requereix un seguit
de decisions sobre com organitzar-nos
i orientar el moviment independentista
cap a allò que és: un moviment
de regeneració i ruptura. Ara mateix a
tot l’estat espanyol l’únic moviment
que realment trenca amb el règim del
1978 és el moviment independentista.
Curiosament, som nosaltres. Això té un
gran valor. La gent que vol canviar les
coses, que s’enfronta a l’status quo som
nosaltres. Ja hem vist què se n’ha fet, dels
altres moviments. Han estat digerits per
a aquest poderós estómac que és l’estat
espanyol i contra això el gran valor que
hem de preservar en el sentit de ruptura
és l’independentisme.
—Preservar?
—A mi em preocupa que convertim l’independentisme
en un catalanisme 2.0. El
catalanisme era un moviment magnífic
perquè no sabies on començava ni on
acabava. Tu podies ser un catalanista
tant si demanaves quatre coses com si
en demanaves moltes. Tothom podia
ser catalanista. Però l’independentisme
no és una evolució del catalanisme.
L’independentisme és ruptura. L’independentisme
persegueix una finalitat
que és la república catalana i per tant no
li serveixen els mètodes del catalanisme.
Ha de seguir una altra estratègia, que és
diferent. Tot allò que era habitual quan
al país hi havia una majoria catalanista
no serveix ara que hi ha una majoria
independentista. És diferent. Hi ha una
societat que et demana que actuïs diferentment.
—Pot passar que ser independentista
acabi no volen dir res?
—Aquest és un gran risc. I això em preocupa.
L’independentisme no pot perdre
el sentit de ruptura ni de regeneració. Si
fem perdre valor a les paraules, serà molt
preocupant.
—Hi ha gent que es demana si heu tingut
prou poder com a president?
—Jo arribo a la política perquè el meu
president a l’exili em crida per si vull
anar a la seva llista electoral. Hi vaig de
número onze. Després de tres investidures
fallides es proposa el meu nom. No
és que jo fos gaire partidari d’elegir un
president de la Generalitat i em torno a
trobar dient que sí a una petició que em
fa el president. Dic que sí com a deure
cívic en un moment molt difícil. I això
no pot passar. Els presidents de la Generalitat
els ha de votar la gent perquè
això dóna força. Els vots donen una força
molt important. Quan arribes d’aquesta
manera a la presidència lògicament no
tens la mateixa força que si has passat
per unes eleccions. Dit això, totes les
decisions que he pres les he preses sota
la meva responsabilitat. He parlat amb
molta gent, no necessàriament polítics,
amb molta gent de la societat civil. I per
tant, sí. Aquest era un govern de coalició
amb moltes dificultats, processos judicials,
requeriments... Tot això ho ha fet
extremadament difícil. No perquè jo no
m’hagi sentit amb autoritat.
—A l’octubre volíeu destituir al conseller
Buch, però no heu fet el canvi
fins ara... Us ha preocupat que, per una
banda, demanéssiu la pressió dels CDR
sobre el govern i, per una altra, veiéssiu
com els Mossos feien determinades
actuacions molt polèmiques?
—Sí, m’ha preocupat però insisteixo que
això forma part dels límits de l’autonomia
que tenim. Sempre un mosso obeirà
els requeriments i mandats judicials que
li arribin. Però, més enllà dels mandats
judicials que els hagin pogut arribar,
hi ha hagut imatges d’actuacions dels
Mossos que a mi no m’han agradat. I
això ho he dit també al parlament. La
policia nacional catalana ha de tenir
com a regla bàsica el respecte dels drets