"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

13
vilaweb.cat
Divendres 02 d’octubre 2020
INHABILITACIÓ DEL PRESIDENT QUIM TORRA
ENTREVISTA
Només tinc paraules
d’agraïment a la
ciutadania catalana
em tractessin així. No he trobat ni gent
xiulant ni apedregant-me. Sempre he
estat molt ben rebut. Només tinc paraules
d’agraïment a la ciutadania catalana.
Sobre això que dieu de la pandèmia, jo
creia que en la gestió d’aquesta catàstrofe
mundial probablement ens hi jugàvem
la independència de Catalunya. Ens la
hi jugàvem perquè depenia del nostre
capteniment, de la nostra capacitat de
lideratge, de la gestió de tot això. Des de
Canonges, jo tenia un HotPoint i m’havia
de connectar a TV3, i en aquest moment
t’adones de la importància de la presidència.
I torno al començament. Això ho
haurà de jutjar la gent, però he intentat
que no abaixéssim la guàrdia, que parléssim
amb la gent amb honestedat, i penso
que he fet això, amb aquests discursos
des de Canonges.
—Us fa patir anar-vos-en en aquest
moment de la pandèmia?
—Sí. Em sap greu. Sé que vindran moments
difícils i hi tinc un punt d’experiència.
Ara tenim 17.000 joves confinats
a les escoles, que és un percentatge ínfim
respecte del milió i mig d’alumnes. Ara
només tanquem escoles, a partir de la
setmana que ve ja n’obrirem perquè
hauran passat la quarantena. Quan veus
què passa en alguns països d’Europa o
què passa a Madrid, veus que també ens
pot passar a nosaltres. M’agradaria continuar
treballant per la salut, per la vida.
En tot cas, passi el que passi, el govern
sap que em té a la seva disposició per a
qualsevol envit.
—La mortalitat aquí ha estat altíssima,
com a Espanya...
—Sí, però un punt menys que a Espanya
perquè aquí donem les xifres de veritat.
Les xifres no lliguen mai, però la Generalitat
dóna les xifres finals. Anem a les
funeràries per raportar allò que ha passat
a tot el país. No donem tan sols les xifres
dels hospitals i això fa que les xifres
d’Espanya no reflecteixen la terrible tragèdia
que hi ha hagut. Recordo el dia que
teníem les xifres preparades i jo havia de
sortir a dir als ciutadans de Catalunya que
de sobte teníem el doble de morts. El dia
abans pensava: com dius que en comptes
de 3.000 morts són 6000? Però fer-ho
per a mi era un exercici de responsabilitat.
La pitjor decisió que pots prendre és
no explicar el punt de gravetat perquè
acabarà sortint. N’és una prova això que
passa a Madrid aquests dies. Aquesta
pandèmia no la pots amagar darrere una
paret. És bestial, té una manera d’expandir-se
brutal, per això és tan important
de prendre les decisions en el moment
oportú. En general ho hem fet sempre,
però també hem fallat...
—A on?
—A Lleida. Allò que va passar a Lleida
no hauria passat si haguéssim fet el que
ALBERT SALAMÉ