"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

47
vilaweb.cat
Divendres 02 d’octubre 2020
NURIA ENGUITA
En la meua proposta
hi ha una idea de
metodologia que
és afegir capes, un
palimpsest
Hi ha tota una
generació perduda
de gent que no ha
crescut amb l’IVAM
com a referent
mers deu per llançar-lo cap al futur.
—Jo vull recuperar l’impuls utòpic del
potencial que tota institució té en un
moment històric. Aquell moment [1989]
era de postdictadura. L’estat espanyol
s’anava construint, no únicament pel
que fa a les infrastructures culturals. Era
una democràcia que anava cap a algun
lloc. Ara la nostra democràcia té molts
problemes [riu]. Aquell era un moment
utòpic. Hem de recuperar aquell impuls.
Dir: som ací, podem dir alguna cosa
al món i la direm. Jo vaig treballar set
anys meravellosos a l’IVAM. Ací em vaig
formar, després vaig anar a Barcelona.
I és veritat que vaig començar amb
una forma de treballar molt exigent.
Aquesta és la meua escola. Però no es
pot recuperar el passat. M’agrada la idea
de veure que els moments de radicalitat
del passat ens ajuden a entendre el
present i anar cap al futur. Hi ha coses
latents que possiblement no han eixit i
que possiblement poden eixir en altres
circumstàncies.
—Quan començarem a veure l’IVAM de
Nuria Enguita?
—Jo no sóc gaire personalista, però es
notarà. Ara treballe en l’any que ve,
encara que la majoria de la programació
és de l’anterior direcció [José Miguel
García Cortés]. La pandèmia no li ho
ha posat fàcil. Encara he de quadrar el
programa, però pense que serà el 2022
quan es veja.
—I què hi veurem?
—Jo voldria que fora una continuïtat.
En la meua proposta hi ha una idea de
metodologia que és afegir capes, un
palimpsest. Sempre hi ha capes més
dolentes, però hem d’anar afegint capes
per aportar nous significats i no destruir
el que hi ha d’abans. La destrucció no
em sembla un bon mètode de treball
per a una institució. Llevat de Bombas
Gens, sempre he arribat a llocs que ja
funcionaven i sempre he intentat de
ficar-m’hi.
—Poseu el fons de l’IVAM al centre de
les vostres actuacions futures.
—El fons ha estat el centre de tota la
història de l’IVAM. Jo voldria recuperar
el fet històric perquè s’han de fer coses
que no s’han fet. A mi m’agrada treballar
no tant la visió historicista del museu
sinó veure per què una obra tenia sentit
en el moment en què es fa i té sentit ara.
I això, en diàleg amb moltes més. És
veritat que no tenim tot el que voldríem
per a explicar algun moment històric.
I per això és important treballar des
de la col·lecció. Amb la col·lecció, però
també des de la col·lecció. Des del que
significa la col·lecció. Preguntar-nos
per què els nuclis d’avantguarda són
fonamentals, per què els nuclis de l’art
pop són fonamentals. València és una
potència en aquest art i és un moment
molt creatiu i molt important. Vull que
hi haja connexions amb la col·lecció,
que és la manera que jo normalment
vaig treballar a la Fundació Tàpies i, a
vegades, en contraposició a Tàpies.
—La Fundació Tàpies és publico–privada,
Bombas Gens és privada i l’IVAM és
públic. Veieu alguna diferència a l’hora
d’entomar-ne la gestió?
—La meua història és una mica a l’inrevés,
perquè com que vaig començar
ací, el que he fet en totes les institucions
privades és treballar com si foren
públiques, amb pressuposts menors, és
cert. Però pense que sóc especialista en
la gestió. Quan es treballa amb els diners
de tots hem de tindre molta cura. Els
mecanismes, procediments i protocols
que ara hi ha a l’IVAM ho permeten i
ho faciliten.
—Hi ha pressupost per a noves adquisicions?
—La veritat és que no he tingut temps
de mirar-ho, però em sembla que per a
enguany ja no queden diners.
—En el pressupost d’enguany hi havia
900.000 euros. N’hi ha prou?
— [Dubta] Pense que és una molt bona
quantitat per a un museu de les característiques
d’aquest i en moments
com aquests. És poc, és veritat, però
no només l’IVAM, sinó que cap altre