"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

More documents

Recommendations

Info

42 vilaweb.cat Divendres 02 d’octubre 2020 JOSEP BARGALLÓ Voregem els 1.000 grups estables confinats i els 19.000 alumnes confinats, d’un total d’1,6 milions d’alumnes. I quatre centres tancats, d’un total de 5.455 amb les vacunes. Pares contra vacunes. Però les xifres es mouen per sota el 7%. —Al començament del curs vau informar que el 30% de les aules superaven els vint alumnes per classe. Continuem aquí? —A la pública i a primària hi ha el 30% d’aules amb més ràtio de vint per alumne, sí. —No es pot abaixar, la ràtio? —A Europa s’ha optat per dues mesures enfront de la pandèmia: grups estables que no es barregen o abaixar la ràtio. Nosaltres hem optat per grups estables. Bàsicament perquè Sanitat, els experts, han dit que era molt important, sobretot, la traçabilitat. I pel que fa a la ràtio, hem aconseguit eliminar la sobreràtio que hi havia. Per sobre de vint-i-cinc a primària, i per sobre de trenta a secundària, hem posat els professors perquè ja no en quedin. I a partir d’aquí hem posat, no de manera tan directa, recursos per, si algú podia, baixar encara més. —Heu optat per l’autonomia de centre. Això vol dir que si una escola té una ràtio superior als vint que marqueu, és el centre que decideix si ho compleix o no? —Autonomia vol dir que és decisió de cada centre, en funció del projecte educatiu, si manté l’aula de psicomotricitat oberta o no, o si la passa a aula i abaixar ràtios. Per exemple. Nosaltres hem mirat que hi hagués lògica. I si hi havia lògica, no ens hem posat a fer de policia. I si no hi havia lògica, ho hem dit. Nosaltres hem de garantir l’autonomia i el servei públic a la vegada. —Alemanya ha invertit molts diners a ventilar escoles i fer classes a l’aire lliure. Aquí s’ha considerat, això? —Segurament és on hem insistit menys i haurem d’insistir-hi més. La UAB ha publicat un treball molt interessant fet per metges i pedagogs sobre quines mesures hem pres i quines s’han de prendre. I l’element més clar és el de la ventilació. Ara hem d’insistir en la ventilació de les escoles. Fins ara hem fet mans, màscara i grups estables. Ara toca treballar la ventilació a les escoles. Als missatges que hem donat –rentar, mans, màscara– haurem d’afegir-hi ventilació. No amb obres, perquè mentre funciona el curs, és difícil. Però sí insistir-hi. —I classes a l’aire lliure? —Tenim un país molt divers climatològicament parlant. Les classes al pati? Depèn. —Això vol inversió. Podreu invertir en ventilació o classes a l’aire lliure com Alemanya? —La pandèmia ens ha agafat en un procés de transformació de patis. Moltes escoles l’estaven transformant. Molts patis eren de ciment i centrats en jocs de pilota d’equip. I això vol dir pocs arbres, poca ombra, cosa que fa difícil classes a l’aire lliure, i el joc de pilota d’equip també vol dir patis on els nens juguen i les nenes no. I més tendència a la violència i l’agressivitat. La pandèmia ens ha agafat en ple canvi. —’S’ha parlat molt de la bretxa digital dels alumnes i poc de la dels professors.’ Això em deia un professor fa pocs dies. —Certament. Aquí no es va dotar de dispositius els mestres, perquè no eren funcionaris administratius. I se’n van quedar sense, tot i que van fer teletreball. Per això en el pla digital que hem incentivat, unes de les primeres accions és comprar 80.000 dispositius per als professors. —80.000 dispositius de 160.000 professors? La meitat no té ordinador per a treballar a casa? —No discriminarem els qui en tenen i els qui no. Tots els qui facin teletreball i en necessitin, en tindran. La bretxa digital és doble: socioeconòmica i cultural. Per això, aquest estiu també hem fet campanyes i programes de formació digital de professorat. Per a superar la bretxa cultural. I ara encara en fem molta. Perquè els mestres no tenen la bretxa socioeconòmica, però alguns sí la cultural. Com algun mitjà de comunicació molt important en paper, que també n’ha hagut de fer, de formació... —Heu calculat quants alumnes no tenen diners per a pagar-se ordinadors a casa. Dels 1,6 milions, quants? La bretxa digital dels alumnes està calculada? —Calculem que uns 180.000 tenen bretxa digital socioeconòmica. Però del cert, ho sabrem ara, amb tots a l’aula. I preguntant. Perquè alguns tenen adreça electrònica, és veritat, però resulta que són vuit germans amb un sol ordinador. Això ara no ens surt, i hauria de sortir com a bretxa digital. Ho és. —Quina és la cosa que creieu que heu fet millor, i on s’ha de millorar? —Hem de millorar la capacitat de comunicar i la capacitat d’arribar a més consensos. I el consens no és fàcil, perquè no hi ha comunitat educativa. Hi ha comunitats educatives. De llars d’infants privades a instituts públics i a l’Escola Superior de Música de Catalunya, és tot un món complex, el nostre.
43 vilaweb.cat Divendres 02 d’octubre 2020 JOSEP BARGALLÓ Per exemple, tenim tres sindicats: mesa de la pública, concertada i personal laboral. Consens amb les associacions de famílies? També en són tres: FAPAC primària, FAPAE secundària, FAPEL concertada. He anat reunint-me amb tots, sí. Consensos? N’hem anat tenint i no tenint. No podrem tenir mai un consens únic amb la comunitat educativa, perquè els interessos són molt diferents. Però si em demaneu on hem de millorar, us dic aquests dos: comunicació i consens. —I què heu fet millor? —El treball conjunt amb Salut aquest juliol i agost. —L’arribada del doctor Argimon marca un abans i un després? —Al juliol i a l’agost vam treballar amb el doctor Ramentol, l’actual secretari general. Sí que és veritat que amb Argimon ha estat molt més fàcil la interlocució única. —A mig curs, eleccions. I potser un nou conseller. Teniu pensat el procés de transició? —La transició és fàcil si els qui hi inter- venen en tenen ganes. I crec que en una pandèmia, tothom té ganes de fer-ho bé. Si les eleccions són a començament de febrer, o a mitjan, el nou govern arribarà al març o a l’abril, amb la pre-inscripció començada i normativitzada, o fent-se. La nostra obligació és treballar mentalment fins a final de curs. Com a conseller d’Educació no m’ha de preocupar quan siguin les eleccions, sinó el funcionament de l’escola. Quan siguin, seran. Em preocupen obsessivament els 5.455 centres i els 1,6 milions d’alumnes. —Voldríeu continuar de conseller? —Jo sempre he tingut una cosa molt clara. Quan et nomenen, només tens clar que l’endemà et poden cessar. I per tant, no val la pena plantejar-se res més. A mi em preocupa una altra cosa. —Quina? —Totes les mesures sanitàries hi són perquè es pugui fer classe. La qüestió important és què es fa a classe. Com es fa el procés d’aprenentatge dels alumnes malgrat la pandèmia, com agafem alumnes a l’aula després de sis mesos, com preparem alumnes que faran medicina a la universitat, la sortida laboral En una pandèmia, tothom té ganes de fer-ho bé. Si les eleccions són a començament de febrer, o a mitjan, el nou govern arribarà al març o a l’abril, amb la pre-inscripció començada i normativitzada, o fent-se La qüestió important és què es fa a classe. Com es fa el procés d’aprenentatge dels alumnes malgrat la pandèmia ADIVA KOENIGSBERG
Page 1 and 2: 26 SETEMBRE - 02 OCTUBRE 2020 No fa
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres 02 d’octu
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct
Page 31 and 32: 31 JOAN MARTÍNEZ-ALIER vilaweb.cat
Page 41: 41 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct

"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?