"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

54
vilaweb.cat
Divendres 02 d’octubre 2020
REPORTATGE
‘Teníem clar que no volíem fer una pel·lícula
per a convençuts, sinó una pel·lícula que si la
veiés algú a Kuala Lumpur la comprengués’
Carlos Marques-Marcet (director del film)
sinat, que es van complir el
2018, però les dificultats de
producció n’han endarrerit
l’estrena fins ara. Des d’un
començament, es va buscar
la col·laboració de les televisions
públiques de l’espai
mediàtic català, l’Institut
Valencià de Cultura i l’Institut
Català de les Empreses
Culturals. ‘La família estava
esperançada, però eren molt
escèptics que aconseguíssim
fer la pel·lícula, perquè
ja els havien proposat projectes
així i mai no havien
aconseguit d’aixecar-los’,
diu Roma. Aquesta vegada,
el projecte ha arribat a bon
port gràcies a la perseverança
dels impulsors per a trobar
finançament, fins al punt
de recaptar 134.161 euros en
una campanya de micromecenatge
que incloïa el llibre
Guillem, de Núria Cadenes,
concerts, cicles de conferències
i una web sobre l’extrema
dreta.
D’altra banda, Roma també
esmenta factors polítics que
han permès quelcom que en
altres èpoques no hauria estat
possible: ‘Hi ha hagut una
conjunció molt interessant
dels tres governs als tres territoris
dels Països Catalans
que ho ha fet més fàcil. Per
desgràcia, el suport de les
televisions públiques depèn
molt de qui governa en aquell
moment. És una anormalitat
democràtica, però és així i
hem de ser-ne conscients.
Amb el Canal 9 que hi havia
durant els governs del
PP hauria estat impossible,
però també ho hauria estat
amb TV3 durant segons quins
governs de la Generalitat de
Catalunya.’
Empar Marco, directora d’À
Punt quan va començar el
projecte del film, diu que el va
considerar ‘imprescindible’
des del primer moment, no
tan sols per a parlar d’Agulló,
que també, sinó per a tractar
‘les ferides que té obertes
el país’. ‘Vaig ser al rodatge
justament l’endemà que aparegueren
les pintades amenaçadores
a la façana de la
casa. Quan veus això, veus
que el repte era molt difícil’,
diu, en referència a les pressions
de l’extrema dreta que
van rebre durant la filmació.
Treball conjunt de les
televisions públiques
A més, per Marco, és molt
important que La mort de
Guillem s’hagi filmat gràcies
al suport econòmic d’À
Punt, TV3 i IB3: ‘Compartir
vol dir arribar a més ciutadans,
repartir despeses i fer
un reconeixement al fet que
compartim un espai comunicatiu
en la mateixa llengua i
cultura.’ Tant és així, que ella
mateixa va parlar amb Andreu
Manresa, director general
d’IB3, per remarcar-li
la importància que el canal
s’involucrés al projecte. ‘Allà
es desconeixia més la història
de Guillem Agulló, però de
seguida s’hi va afegir’, diu.
Per la seva banda, Joan Carles
Martorell, director d’IB3,
celebra com ‘un gest de normalitat’
estrenar La mort de
Guillem de manera simultània
a les Illes, el País Valencià
i el Principat. ‘Tant de
bo hi hagi més oportunitats
com aquesta’, diu. Un desig
que, per TV3, no quedarà,
garanteix el seu director Vicent
Sanchis. ‘La intenció
de col·laborar amb totes les
altres televisions de llengua
catalana no podria ser
més gran’, deixa clar. Explica
que, de fa ben bé un
any, els lligams entre TV3,
À Punt i IB3 s’han enfortit
i que preparen un nou projecte
conjunt de totes tres
cadenes: un programa en
directe del qual prefereix no
avançar detalls. ‘Els caps de
programes de TV3, IB3 i À
Punt tenen una relació gairebé
setmanal i parlen de
coses que poden fer i com
coordinar-se’, diu.
Amb tot, per a les televisions,
les variants dialectals
del país a vegades representen
un fre més gran
que no es voldria a l’hora
de compartir continguts
amb tota mena d’accents
del català. Ho comenta
Sanchis, que atribueix a
les diferències dialectals
els resultats d’audiència
que han tingut les darreres
sèries d’IB3 estrenades a
TV3: ‘Amb els productes
valencians, l’audiència de
TV3 no té cap problema,
però amb els de les Illes és
més complicat. Vam veure
que Pep no va tindre tant de
problema, però Mai neva a
ciutat en va tindre més. Crec
que l’estrena es va veure
disminuïda en la possibilitat
d’audiència perquè
hi havia moltes coses que
molta gent no les entenia.’
Segons que diu, treballadors
de TV3 van suggerir
de subtitular-la, però es va
decidir que això no es podia
fer de cap manera. ‘Encara
que hi haguera gent que
no entenguera certes coses
i que poguera perjudicar
l’audiència’, diu Sanchis.
Sobre aquesta mateixa
qüestió, Martorell diu que