"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

More documents

Recommendations

Info

26 vilaweb.cat Divendres 02 d’octubre 2020 DIANA RIBA Aquest judici ens pot enfonsar econòmicament a ell, a mi, als meus fills i a tots Hi insisteixo: no ens oposarem a resoldre coses. Però hem de mirar en gran. Hem de resoldre-ho tot —El senyor ministre de justícia diu que comencen a tramitar-se els indults. Reacció? —Indults? Com a familiar, la primera reacció no és de felicitat. És de precaució. No deixem aflorar els sentiments positius fins que no siguin ferms. Després de tres anys, ja n’hem après. Veurem com acaba. Podem no posar traves a solucions concretes, unipersonals, però ha de ser un camí per a una solució global. Perquè no puc ser plenament feliç si en Raül és a casa, però he d’acompanyar a la presó una altra família. Recordo que hi ha judicis a punt de començar. És a dir: ens van dient que hem d’acompanyar més famílies, ja sigui d’en Jové, Salvador, o Villatoro? Per tant, cap oposició a solucions personals, però que siguin un camí per a arribar a la solució final. I gran part de la mobilització darrera ha estat ‘Sit and talk’. Per tant, negociació, i si pot ser amnistia per a tothom. Benvinguts els petits passos que es facin per començar a desfer aquest problema que tenim sobre la taula, però a mi l’indult no m’accelera cap emoció. Se m’accelerarà quan vegi que ell surt per la porta definitivament. I a escala col·lectiva, quan vegi que ningú no està pendent de judici. I de judicis, n’hi ha de pendents. —Per exemple? —Per exemple, en Raül, com la resta de presos polítics, són en la causa del Tribunal de Comptes. Els demanen milers de milions. Indult, sí, molt bé, però aquest judici ens pot enfonsar econòmicament a ell, a mi, als meus fills i a tots. Òmnium parla de 2.850 persones represaliades l’11 de setembre. He fet comptes per sobre, i a mi ara em surten 600 persones que esperen judici, de les quals més d’una desena tenen imputació de presó. Per tant, ells només són la punta de l’iceberg. Hi insisteixo: no ens oposarem a resoldre coses. Però hem de mirar en gran. Hem de resoldre-ho tot. —L’indult actual el demana l’advocat Jufresa. El coneixeu? —No. No el conec. Sé que hi ha més demandes pel camí. Algun sindicat ha demanat el de Dolors Bassa. I n’hi ha més. Nosaltres l’indult no l’hem demanat, i entenc que té força que ho demanin col·lectius. I la societat. Nosaltres no ho hem pres en condieració. Recordo el primer any, que se’n va parlant tant, que deien que no s’acceptés l’indult. Però l’indult ni l’acceptes ni el deixes d’acceptar. Te’l donen o no te’l donen. T’obren la porta. Si públicament el demanes, suposo que deu tenir alguna facilitat més. Però no és ni necessari. L’indult el dóna el govern. I cada any en dóna. Se n’han donat molts. —Hauran de demanar perdó si el volen rebre? —No. L’indult es dóna als presos per situacions personals. —Valoreu-me què es pot fer des de l’anomenat ‘govern més progressista de la història’? Poden fer moltes més coses pels presos, o estan lligats per la judicatura? Com ho veu Diana Riba? —La valoració va en la línia de la pregunta: tenim un govern per una banda i un poder judicial que mana per un altre. Sembla que el poder judicial no sigui controlat per ningú. Sembla. A Europa molts no entenen que passi, perquè vénen d’un espai democràtic. Alguns van començant a agafar poders en espais tan perillosos com el judicial i al marge del govern. Així i tot, pots tenir un poder judicial que va en una altra direcció, però tu com a govern pots fer coses per resoldre el conflicte. O pots fer coses per anar-lo complicant encara més. Aquests darrers cinc anys en trobaríem molts exemples. Aquest govern tan progressista hauria de fer de govern progressista. I entomar el programa que té sobre la taula. Sense retrets, ara han d’anar endavant. S’han de començar a fer gestos polítics, a banda els judicials, que ja entenc que la problemàtica judicial a Espanya
27 vilaweb.cat Divendres 02 d’octubre 2020 DIANA RIBA Diana Riba, dimecres a l’hotel Pulitzer de Barcelona. ADIVA KOENIGSBERG Entrar en la dinàmica de queixa i de dir que no se’ns tracta prou bé és pervers, perquè dins el sector mateix no som capaços de destacar les coses que no es fan bé és molt gran.que reobren ho facin amb noms internacionals. Hi ha companyies que tenen un nivell de suport institucional descomunal. No hi ha cap necessitat que aquests festivals tornin a obrir amb obres caríssimes de Bèlgica quan hi ha gent que és al llindar de la pobresa. Són molts diners que podrien anar a donar feina a professionals de casa nostra. Em sembla irresponsable i no som capaços de denunciar-ho. Jo no parlo de demanar més recursos, perquè ja sé que és una situació complicada. Entrar en la dinàmica de queixa i de dir que no se’ns tracta prou bé és pervers, perquè dins el sector mateix no som capaços de destacar les coses que no es fan bé. —Raül Romeva ha perdut tots els permisos i graus que tenia. I del juliol ençà, menys visites que mai. —Havíem començat a tenir el segon grau, després el 100.2 i a mitjan juliol va aprovar el tercer grau. Doncs de cop i volta, a final de juliol, el tribunal suspèn el tercer grau i tornen a la presó. De fet, no el suspenen. És en suspens. Hem d’esperar a veure què diu el TS. En qualsevol cas, mentrestant es queden sense cap mena de permís. Tornar cap enrere amb aquesta virulència és molt dur, en l’àmbit personal. És tornar cent per cent a la presó. Costa molt d’entendre que després de tres anys de presó no puguem transitar per aquest camí penitenciari. La suspensió del tercer grau va ser una galleda d’aigua freda sobre la possibilitat que puguin ser tractats com qualsevol altre pres. Que puguin accedir als graus com qualsevol altre pres. Aquest és el xoc personal: et diuen que no tindràs els drets de la resta de presoners. Ja van tenir un judici injust. Ara també un règim penitenciari injust? —Al final el tercer grau depèn de l’estat espanyol. El van fer caure. Però el 100.2 depenia de la Generalitat. Doncs l’estat va trobar la manera de fer-lo caure. —Voldria matisar-ho: no és que hagin trobat la manera. És que directament és il·legal això que han fet. El jutge
Page 1 and 2: 26 SETEMBRE - 02 OCTUBRE 2020 No fa
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres 02 d’octu
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct
Page 25: 25 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct
Page 31 and 32: 31 JOAN MARTÍNEZ-ALIER vilaweb.cat

"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?