"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

More documents

Recommendations

Info

38 vilaweb.cat Divendres 02 d’octubre 2020 CARME BARAHONA Ell tenia una vitalitat exagerada. Jo no podia veure’l prostrat en un llit esperant que li anés a treure els mocs, a donar un got d’aigua o a posar-li les primeres sondes ALBERT SALAMÉ de la funerària, vaig ser jo mateixa qui va treure-li la sonda i el va arreglar. No vaig consentir que el toquessin. En la primera entrevista que em van fer, al cap d’un mes, vaig dir: ‘Jo sóc feliç perquè ell descansa.’ Quan no era feliç era abans, perquè aquell que patia tant ja no era el meu fill. El meu fill era molt guapo, i l’ELA l’havia deformat... —Parlem de la nova llei de l’eutanàsia, per la qual lluiteu. Segons les enquestes, hi ha un consens del 80% perquè s’aprovi. Com pot ser que no s’hagi aprovat fins ara? —Jo sempre faig la mateixa reflexió: tu tens fet el testament vital? —No... —Doncs comencem per aquí. Fa vint anys que existeix. Sóc partidària de la llei, però penso que tots hauríem de començar per alguna cosa. Per què la gent no té aquesta inquietud? —Suposo que no tenim la mort prou present. —Però des del moment que naixem comencem a morir. No saps si quan surtis del bar relliscaràs i et faràs un trau. I no saps si serà un trau final o quedaràs malament... Hi ha gent que diu: ‘Jo ja he dit a la meva família què han de fer i què vull.’ Jo els dic que són uns egoistes. —Per què? —Tu no ets capaç de plasmar-ho i deixes la càrrega emocional i d’execució a la teva família. A una persona que està en coma i no s’assabenta de res no li ho poden demanar. Si no ho has deixat escrit... Amb aquesta llei nova també farà falta aquest document, que es pot fer abans o després de ser diagnosticat. —Què us sembla la nova llei? Hi canviaríeu res? —Crec que amb el temps arribarem una mica més enllà. M’agradaria que no hi hagués gaires traves... Encara no estem preparats. —Què voleu dir? —Vivim en un país que diuen que és laic, però no ho és. Vam votar un govern que posava un ministre que donava medalles a l’estàtua de la Mare de Déu... Sortiran a sac els catòlics. I més coses: un dia l’Iván va tenir una asèpsia al cervell i va estar a punt de marxar. Em vaig trobar una doctora que va preguntar: ‘La família?’ Li vaig dir ‘Sóc jo’; ‘Però aquest noi no té pare?’; ‘Sí, però fa vinti-cinc anys que no en sabem res’; ‘Però viu?’; ‘Sí, però jo sóc l’única progenitora...’ I aquesta doctora pro-vida no va respectar els dos documents que jo portava que deixaven clara la voluntat de l’Iván. En aquests documents de voluntat anticipada deixava ben clar què no volia que li fessin, i la doctora li va donar una medicació en concret malgrat que ell havia dit que no la volia. —Amb la nova llei això no hauria de passar, però sí que hi haurà objectors de consciència. Considereu que això pot complicar el fet que es garanteixi el dret? —Sí... Encara més, em va trucar per telèfon i em va dir ‘Li dono l’alta a l’Iván, que diu que se suïcidarà a casa.’ Ell havia manifestat a la doctora que ja en tenia prou, que se’n volia anar a
39 vilaweb.cat Divendres 02 d’octubre 2020 CARME BARAHONA casa perquè ja s’acostava el final. No va fer servir la paraula ‘suïcidi’ perquè no es volia suïcidar, ell estimava la vida. Però tenia la necessitat de descansar pel mal que li causava la malaltia. Aquesta metgessa va fer passar les seves conviccions pro-vida per sobre de la voluntat de l’Iván. —En el context d’aquest debat es parla també d’invertir més en cures pal·liatives. Què en penseu? —Hi ha molta gent que les necessita i van molt bé, però a l’Iván no li servien. No consolen, perquè no saps quanta estona et faran agonitzar, no tens garantia de quant sofriment hauràs de patir fins al final. A ell no li servien per a calmar el dolor físic i psíquic que li causava la malaltia... —També hi ha debat sobre en quines malalties s’hauria de considerar l’eutanàsia i en quines no. Als Països Baixos van permetre l’eutanàsia d’una noia que tenia una depressió profunda després d’haver estat víctima de violència sexual. —Com que el dolor és intransferible, ha de ser el malalt mateix qui ho triï. No hi ha cap termòmetre per a mesurar el dolor físic i psíquic. Posar malalties encasella. Hi ha el cas d’una noia belga, Marieke Vervoort, que tenia una malaltia de feia molts anys i era atleta. Feia una reflexió molt bonica: ‘Quan vaig saber que podria tenir eutanàsia i vaig conèixer el metge que m’ajudaria, això em va ajudar a continuar vivint i competint.’ Se’n va anar el dia que ho va considerar oportú, però van passar uns deu anys. Si l’Iván hagués tingut aquesta opció possiblement encara seria aquí... Jo tinc el testament vital fet des de fa vint anys i sóc sòcia de Dignitas a Suïssa i de Dret a Morir Dignament. Puc ser feliç perquè sé que si em passa res no hauré de patir. Necessito saber que la meva mort serà com la meva vida, amb el mateix estat anímic. Podríem viure en un país en què convisquessin els drets de qui vol arribar al final i els de qui no. L’Iván va descansar i jo em sento feliç. El vaig estimar d’ençà que va néixer, el vaig estimar aquell dia i el continuo estimant, va amb mi a tot arreu. Podríem viure en un país en què convisquessin els drets de qui vol arribar al final i els de qui no L’Iván va descansar i jo em sento feliç. El vaig estimar d’ençà que va néixer, el vaig estimar aquell dia i el continuo estimant, va amb mi a tot arreu ALBERT SALAMÉ
Page 1 and 2: 26 SETEMBRE - 02 OCTUBRE 2020 No fa
Page 3 and 4: 3 vilaweb.cat Divendres 02 d’octu
Page 11 and 12: 11 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct
Page 31 and 32: 31 JOAN MARTÍNEZ-ALIER vilaweb.cat
Page 37: 37 vilaweb.cat Divendres 02 d’oct

"L'autonomia és un dels obstacles per a la independència"

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?